TICS I EDUCACIÓ... Tot un mon per descobrir!!

TESI: La Ciència, Tecnologia i Societat, son els pilars sobre els que mitjançant les seves interaccions, es sustenten tots el canvis i les transformacions del mon en que vivim.

Molt al contrari del que pensava en l’avaluació inicial, després d’haver fet les activitats, llegit els mòduls i analitzar el debat, veig clarament que el coneixement científic i tecnològic si determina el progrés econòmic i social.

En aquest sentit, sorgeixen el poder dels mites, com és el cas del mite de la neutralitat, però com hem vist amb les postures tecnodeterministes i sociodeterministes, aquesta neutralitat de les tecnologies no existeix.

Hem dong compte, que a rel de la realització d’aquestes activitats, he descobert que el meu procés de construcció del coneixement mitjançant un aprenentatge significatiu, m’ha conduit a descobrir que no tenia ni idea del que eren les tecnologies educatives, de la seva influència, beneficis i de tot el mon que els engloba. Fer tot això, m’ha permès tenir una visió molt més amplia i encertada del que son i així veure-les amb altres ulls, poder valorar-les des d’una altre perspectiva amb un major coneixement del que representen.

La societat, es el context on es desenvolupa la ciència i la tecnologia, el marc que dona sentit al seu desenvolupament, el que no acabo de veure clar, es si tal i com diuen Domenech i Tirado al seu article “les transformacions socials son una simple conseqüència dels desenvolupaments tecnològics. El tecnològic ha consistit a plantejar que la tecnologia opera independentment de restriccions polítiques, socials o morals i que arriba, fins i tot, a la producció de les seves pròpies normes de funcionament i desenvolupament. La societat, per tant, no pot fer altra cosa que anar a remolc dels canvis tecnològics”. Jo considero que el tema no es tan radical, i que la societat (serà que la meva postura es més sociodeterminista) condiciona més a les tecnologies que a l’inversa.

Tal i com pensava en la meva activitat inicial, veig que hem mancaven molt de coneixements per tal de respondre a les preguntes amb seguretat i certesa. Això ho veig clarament si comparo els dos mapes conceptuals: l’inicial i el final. Només amb una primera observació, en el meu mapa inicial, hi falten molts de conceptes que possibiliten entendre la relació de la ciència, tecnologia i societat. Sent aquest l’eix central dels dos mapes, en el primer, vaig entendre que l’educació anava de la mà ficant-la al mateix requadre, amb l’estudi, veig que tal i com veiem al mapa conceptual definitiu, aquesta forma part d’una altre categoria, ja que està influenciada pels tres conceptes (CTS). El primer mapa conceptual era molt bàsic i generalista, només contemplava com la ciència, tecnologia i societat creen noves concepcions de la realitat, sobre les que es fan noves aplicacions que donen lloc a noves formes de comunicació. Ara veig, que el tema es molt més complex, mostrant així tots els canvis conceptuals que s’han produït al llarg d’aquest procés d’aprenentatge, que han estat molts.

El debat, ha estat l’activitat que més m’ha permès entendre les diferents relacions entre ciència, tecnologia i societat, així com també veure tot el que derivava d’aquesta canviant i aprenent nous conceptes. Tal i com veiem al mapa conceptual, d’aquesta realitat en que s’uneixen els tres conceptes (CTS), sorgeixen dues postures, els sociodeterministes, donant més pes a la part social com a motor de canvi i els tecnodeterministes, que consideren, tal i com veiem al text de Domench i Tirado, que “La societat, no pot fer altra cosa que anar a remolc dels canvis tecnològics” que si be estan enfrontades, pel pes que li dona cada una al seu eix central, poden ser complementàries i conviure amb harmonia. El determinisme social, influeix en la societat, defensant una concepció humanista i sociològica en la que es mostra un fort rebuig a la concepció intel•lectual de la ciència i tecnologia. Des de la perspectiva del determinisme tecnològic la idea de progrés que es presenta és unidireccional, de manera que el progrés científic comporta progrés tecnològic; al seu torn, aquest progrés econòmic i, com a conseqüència d’això, es produeix una millora social. Així dons, veiem que la societat està influïda tant pel determinisme social, com pel tecnològic, que a rel de les tecnologies, que determinen una societat de l’informació, (sorgida gràcies al procés de comunicació d’on deriva la teoria de la comunicació) la condiciona, conjuntament amb el context, format per la cultura, l’economia, la política i l’aspecte social.

La relació existent entre ciència, tecnologia i societat, s’explica mitjançant l’aparició de les tecnologies, influenciades pel determinisme tecnològic i diferents corrents de la psicologia (Gestalt, conductisme, cognitivisme i construccionisme). Tal i com he aprés amb el debat i els mòduls, la tecnologia es un camp de coneixement orientat a l’acció i a la solució de problemes i fa referència als processos, segons aquests, Colom (1986) va descriure diferents tipus de tecnologies (materials, socials, conceptuals i generals). Que deriven en tota la tecnologia existent, però pel que nosaltres ens pertoca en aquesta assignatura, les més importants son les tecnologies de l’informació (internet, mitjans audiovisuals) que determinen la societat de l’informació. I les Tecnologies educatives, influenciades en els últims temps també per la corrent sistèmica de la psicologia a més de totes les altres corrents psicològiques.

La tecnologia educativa (TE) ha esdevingut de disciplines com la Didàctica i Organització Escolar, també de la teoria de sistemes, sociologia, ingenieria i física. Aquests s’han degut a l’evolució de la mateixa disciplina, a les transformacions internes que han sofert les ciències que l’han fonamentada. En especial, les que l’han fonamentada (psicologia, teoria de la comunicació i tecnologies de l’informació) La TE i la teoria de la comunicació mantenen una relació directa, no sols perquè els mitjans de comunicació n’ocupen una part significativa, sinó perquè, la seva funció bàsica consisteix en l’optimització del procés de transmissió de missatges didàctics (Rodríguez Diéguez, 1982). Però també ha estat influenciada per molt de mites sobre l’incorporació de les TICs en l’educació provinents de la nostra cultura: Afavorir un model democràtic d’educació que facilita l’accés a totes les persones(no tothom hi pot accedir, més be poca gent). Mite de la llibertat d’expressió i la participació igualitària de tots (no fa que desapareguin les diferències). Mite de l’amplitud de la informació i l’accés il•limitat a tots els continguts.(no hi ha de tot i es difícil accedir a continguts de qualitat). El mite del valor per se de les tecnologies.(això depèn de relacions creades amb els currículums i estratègies). Mite de la neutralitat de les TIC(transmeten valors i actituds). Mite de la interactivitat (n’hi ha menys de la que creiem). “Més impacte”, “més efectiu”, i “més fàcil del retenir”(considerades com elements màgics). El mite de les “reduccions”: “reducció del temps d’aprenentatge” i “reducció del cost”(no s’ha comprovat). El mite de les “ampliacions”: “a més persones” i “més accés”(no representa un criteri de qualitat educativa). Les tecnologies com a manipuladores de l’activitat mental( poden servir com elements reforçadors de l’actitud, però mai determinar conductes). L’existència d’una única tecnologia. La supertecnologia (no hi ha mitjans millors que altres). Mite de la substitució del formador (no seran reemplaçats però s’han d’adaptar). Les tecnologies com la panacea que resoldrà tots els problemes educatius(son un instrument curricular més).

Les tecnologies educatives, ens proporcionen la possibilitat d’aplicar una educació multidmensional, que situa a l’alumne davant el procés de la comunicació com a emissor actiu i com a receptor crític, que fomenta la creativitat i sensibilitat cap als nous llenguatges, ensenya a descodificar els seus codis i a analitzar críticament els seus continguts. Enriqueix els criteris de judici, augmentant la seva autonomia i distanciament davant els missatges dels mitjans, obrint noves perspectives cap a altres cultures. Afavoreix l’expressió i comunicació mitjançant el llenguatge audiovisual, amb la creació i elaboració de productes mediàtics i desenvolupa la socialització i la participació, en una actitud d’obertura, de plena llibertat d’expressió i de rebuig de qualsevol adoctrinament des dels mitjans, com hem vist en el transcurs del debat. Aquestes, (TE), han incorporat aquest influència de les TICs, creant noves formes i estratègies d’aprendre, que possibiliten l’acte formatiu, com son l’ampliació de la informació.Creació d’entorns flexibles espaciotemporals per a l’aprenentatge. Ampliació de les eines de comunicació entre el formador i els alumnes. Possibilitat d’interaccionar amb diferents codis i sistemes simbòlics. Flexibilització dels itineraris formatius. Flexibilització i ampliació de les estratègies de formació. Creació d’entorns interactius per a la formació. Adequació de la formació i a les necessitats formatives concretes.. Transformació dels rols que tradicionalment exerceixen el professor i l’estudiant. Així dons, tal vegada el més important, es que les TE també permet un procés de disseny, implementació i avaluació dins l’àmbit educatiu a rel d’uns recursos educatius que donen lloc a la construcció d’un aprenentatge signitifcatiu per l’alumne, com podem veure amb la realització de totes aquestes activitats de la pac 1, que m’han conduit a un canvi conceptual i a una nova construcció dels meus coneixements.

MAPA CONCEPTUAL







CONCLUSIÓ:

Aquesta activitat, m’ha servit per aprendre moltes coses, així com el primer mapa conceptual era en jpg però a rel de fer-ho amb una càmara fotogràfica, aquest segons l’he creat amb el cmaps i l’he pogut exportar en forma d’imatge jpg. Tampoc el meu blog es tan genial com els de molts dels companys, soc conscient de que he de millorar en aquest sentit, però tot aquest treball m’ha possibilitat un aprenentatge significatiu important, on el model mental construït, m’ha permès una representació rica, complexa, interconnectada, independent i multimodal que ha anat des d’un mapa conceptual senzill cap una complexitat més acurada que m’ha permès raonar de forma més conscient i productiva tots els fenòmens estudiats. A rel del meu estudi, he passat de les meves teories simplistes cap a una reflexió que ha derivat en una complexitat conceptual a mesura que he anat aprenent, aconseguint arribar així a un canvi conceptual a través del meu compromís conceptual (Dole i Sinatra, 1998), ja que ampliat i transformat l’estat dels meus coneixements fent tota una reestructuració representada en aquest darrer mapa conceptual, a través de la comparació dels dos mapes (construir i comparar moldels) que permeten valorar tal i com deia Vosniadiu (1992) les meves estructures cognitives. Tal i com veiem al mapa i segons el cas de literatura britànica, el mapa conceptual realitzat, consta de un nombre més ampli de nodes i proposicions diferents. Hi ha nodes amb posicións centrals que indiquen la seva importància (CTS), després (TE) i una jerarquia a la xarxa. Enllaços coherents i connexions significatives. Soc conscient, de que possiblement es pot millorar molt, en molts de sentits i afegir moltes altres coses, però he considerat que això era el més important i el que jo he aprés, per tant reflecteix el meu procés de construcció d’aprenentatge.