Avui arribo una mica tard. La meva tutora amb planteja com reconvertiria l'intervenció que es fa amb la nena X.
Segons la meva tutora, amb ella res no funciona, te una gran necessitat `d'atenció constant i quan més cas li fan, més mal resultats s'obtenen. A més, es una jove que dificulta el treball dels joves, ja que a part d'estar distreta, parla, s'aixeca constantment, fa renou i fa el que sigui per cridar l'atenció, amb el que ens passem tota l'estona cridant.li l'atenció.
Baix el meu punt de vista, l'intervenció (al contrari del que pensa la meva tutora) s'ha d'augmentar, en el sentit de que jo li afegeria l'intervenció individual, a part de la grupal. El que esta clar és que aquesta nena te una carència molt forta a nivell d'atenció, com a psicòloga i per la meva experiència això seguirà sent així i l'impedirà fer res fins que aquesta carència no sigui mínimament suplida. Llavors jo negociaria amb ella un espai individual per cercar juntes noves estratègies d'estudi, amb la condició de que els ha d'aplicar a casa el mateix dis i demostrar-ho al dia segúent al grup i en cas de no cumplir, se li suprimeix l'espai individual perquè no te sentit de ser. Crec que això l'ajudaria a motivar-se per l'estudi, a suplir minímament la carència eliminant la distorsió al grup i fomentant la responsabilitat en el seu procés d'aprenentatge, però tal vegada no funcioni... tal i com pensa la meva tutora. Es una qüestió d'estratègies i de formes de fer...
viernes, 16 de diciembre de 2011
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario