Una nova forma d'aprendre: EL MODELATGE D'HISTÒRIES...

Aquest informe proposa aprofundir en el canvi conceptual que es produeix construint models de les experiències d’altres persones. Les tecnologies de comunicació s’han integrat amb les diferents teories i pràctiques pedagògiques. Les tecnologies de comunicació dominants en cada època impacten fortament no solament en la pràctica educativa, sinó fonamentalment en la reflexió pedagògica i en el mitjà d'incloure les tecnologies en els moments de canvi.
En aquest sentit, l'ideal és un mitjà didàctic que permeti la creació d'entorns dels processos d'ensenyament-aprenentatge que es duguin a terme activitats orientades a la construcció del coneixement i la investigació educativa en totes les disciplines i en els quals l'aprenentatge es faci significatiu. El model d’experiències amb les noves tecnologies és una forma de construir l’aprenentatge i incloure una nova eina en aquest procés. A més de millorar l'ambient d'aprenentatge, canviar el paradigma de l'educació a l'aula tradicional, allunyada del context social en el qual se circumscriu l'escola, i afavorir un aprenentatge autònom. Aquest treball obre les portes del saber plantejant alternatives de solució, i maneres d'arribar a l'aprenentatge en un llenguatge de comunicacions.
CAS PROPI

CAS: APRENEM SOBRE LES ÈTNIES AMB INTERNET
Síntesis destacant l’aprenentatge que es pretén
Un mestre de ciències, utilitza Internet amb els seus estudiants perquè aprenguin sobre les principals i diferents ètnies dels diferents països i realitzin un treball cooperatiu.
Els estudiants empraran cercadors i hauran de triar aquelles informacions més bàsiques i discriminar de les diferents informacions trobades, quines son més adients i verificables per tal de fer una presentació power point sobre l’ètnia escollida per investigar, representant com es el seu estil de vida i les seves costums des d’una perspectiva intercultural. Així dons aprendran a manejar internet, cercar informació útil, desenvolupar el seu sentit crític amb l’informació trobada i usar el power point per fer una exposició.
Índex Contingut Accés al text
Context General
Experiència amb ensenyament 10 anys
Experiència/nivell d’expertesa amb les TICs Les coneix des de fa molts anys i ha estat pioner en introduir-les a les classes.
Tipus d’escola Primària 6º de primària.
Localització del centre. Zona urbana (gran ciutat)
Connexió Alta velocitat a internet.
Localitzador dels recursos tecnològics Dues aules amb accés a Internet i una amb ordinadors sense connexió.
Situació socio-econòmica dels alumnes. Classe mitja-alta.
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes 6º de primària. ---
Àrea/Unitat Coneixements del Medi
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat Recerca d’informació, discriminació d’aquesta i elaboració d’idees importants.
Nivell d’aprenentatge esperat Assimilació de les diferències culturals a rel del planeta per fer una presentació power point.
Tipus d’activitat Aplicació de les TICs per l’estudi de coneixement del medi
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades Access a Internet.
Power Point
Raó per la qual es fa servir Perquè aprenguin l´ús de les TICs per estudiar els temaris pertinents.
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar) Utilitzar les tics per realitzar un aprenentatge significatiu i amb esquemes mentals del temari proposat.
Dificultats trobades La connexió a internet a vegades no està disponible.
Ajuda/col•laboració emprada. Col•laboració amb altres alumnes (de la mateixa aula o d’altres) que pertanyin a una ètnia diferent i que els puguin explicar les seves costums.
Rol del professor Assessor tecnològic, proporcionar activitats concretes i preguntes claus per facilitar la recerca i discriminació.
Rol de l’estudiant Investigador, documentador i creador de conceptes i relacions intra e intergrupals pel treball de l’interculturalitat i el coneixement d’altres formes i estils de vida.
Resultats
Observacions L’activitat es realitza per grups cooperatius de 3 alumnes cada un.
Avaluació de l’aprenentatge Implicació de l’activitat, tasca cooperativa, recerques i entrevistes efectuades i presentació power point a l’aula.
Llicó apresa pel professor Que les tasques a realitzar s’han d’estructurar i sempre hi ha d’haver unes instruccions claus i un guió concret de com anar fent l’activitat, ja que sinó es confonen i es perden en la realització de l’activitat.

HISTÒRIA COMPLETA

Entrevistador: Sembla que dins el context escolar de “Les Estacions” tu has estat el precursor en introduir les tecnologies com eines bàsiques pel que els alumnes assoleixin els objectius de les lliçons proposades... com ho has fet?

Professor: Resulta que jo sempre he apostat per les tecnologies com una part important del desenvolupament al mon que vivim i com un instrument necessari que ens pot aportar molts coneixements, com a professor, que vull el millor aprenentatge pels meus alumnes, no podia obviar aquest fet, així que conjuntament amb altres col•legues i aprofitant el sorgiment de la LOE on una de les competències bàsiques es aquesta, varem desenvolupar i presentar un programa al centre per l’aplicació de les TICs en diferents assignatures, que s’aniria introduint progressivament en les diferents àrees temàtiques. Aquest projecte va incloure la formació del professorat en l’ús d’aquests recursos tecnològics i encara que el programa no està instaurat al 100%, si que es cert que es va introduint progressivament i molts companys ja ho desenvolupen a altres assignatures.

Entrevistador: Com ha estat rebut aquest canvi pels alumnes, per exemple en aquesta activitat?

Professor: Els alumnes s’impliquen molt en la tasca, poden parlar, discutir i aprendre i confrontar les diferents idees que tenen sobre les diferents ètnies, desfent mites i prejudicis i a la vegada interrelacionant-se amb altres companys amb el que fomenten l’interés per les seves vides, la comprensió i l’igualtat. Tots demanden cada vegada més, inclús a les altres assignatures que volen fer treballs d’aquests tipus, els semblen divertits i aprenen moltíssim, en vista està, que alumnes amb un baix nivell escolar i molt poca motivació, han millorat, inclús els pares comenten que per primer cop l’han vist fer deures quan es tracta d’activitats tan participatives.

Entrevistador: I no es una mica perillós fer un treball de l’interculturalitat des d’aquesta perspectiva? Ja que hi ha moltes variables, com comentaris a companys, inclús d’altres cursos, pares que encara tenen prejudicis, etc. que poden crear conflictes...

Professor: En aquest sentit, sempre s’informa als pares del que es farà mitjançant un e-mail, i s’els dona la possibilitat de que diguin el que s’hagi de dir amb el professor responsable de l’assignatura, en aquest cas, jo. Aquest tema es tractat si cal, encara que la majoria de pares es mostren col•laboradors i de moment, no n’hi ha cap que hagi estat en contra, si que algun ha mostrat certa por, al pertànyer a una altre ètnia, però s’han calmat al veure que era enriquidor i que s’aconseguia una major integració dels seus fills, que es sentien més acollits per altres alumnes. Sempre s’aplica com a mesura no només avaluadora sinó disciplinària qualsevol falta de respecte de qualsevol company, com poden ser comentaris desagradables, etc. que implica una expulsió directa i el suspens de l’assignatura amb l’única possibilitat de recuperar-ho a l’examen final, des de ben petits intentem inculcar aquests valors als nostres alumnes, i els que arriben es troben en un context on els mateixos companys son els que els afronten si sorgeix algun incident d’aquests tipus. Tal vegada seria perillós, si tot aquest tema no estigués instaurat ja dins l’escola, però aquí puc dir que es molt afavoridor.

Entrevistador: Quants d’anys fa que ensenyes a n’aquesta escola? I et dediques a la docència?

Professor: Fa 7 anys que estic a n’aquesta escola i 10 que hem dedico a la docència, i he de reconèixer que m’encanta!!! Cada dia hem sorprenc de tot el que ells m’ensenyen a mi, de tot el que descobrim junts i de tot el que encara hem queda a mi per aprendre!!!

Entrevistador: Sent el precursor d’aquest projecte de noves tecnologies al centre, ens deus saber molt al respecte...

Professor: Sempre m’ha agradat molt aquest mon, però tampoc hem som un expert. Conec molts recursos i formes d’emprar-los que a mi m’han canviat la vida, me l’han facilitada i m’han obert moltes portes a nivell professional que he rebutjat per seguir dedicant-me a la docència, però jo crec que amb les noves tecnologies, a part de la motivació que es pot tenir, un ha de tenir la necessitat d’emprar-les, veure els beneficis i un cop això està fent, t’hi enganxes per tot el que t’aporta. Jo els uso molt, tant a la meva vida personal com professional sempre que puc i crec que el meu entusiasme es transmet als meus alumnes.

Entrevistador: Així com ho contes, hem sembla atractiu fins i tot a mi... hem quedaria a aprendre amb tu!!! Però suposo que això no només ha estat possible amb il•lusió... sinó que s’ha necessitat d’altres coses...

Professor: Evidentment!! S’ha necessitat de col•laboració del centre, la resta de professors, pares i d’una redistribució dels pressupost, també de la bona voluntat de tots per dur-ho a terme i de la comprensió de la necessitat de que això es dugui a terme.

Entrevistador: I que va ser el primer que vareu fer per dotar al centre de les TICs?

Professor: Estava clar, que el pressupost no ens donaria per tot el que volíem fer, així que primer varem organitzar un parell d’events per recollir fons al respecte (rifes, berenades, concerts...) que ens varem permetre recollir alguns diners, també es va demanar col•laboració a tots aquells pares que estaven disposats i alguns professors, varem recollir alguns ordenadors vells (meus, de pares, de companys, familiars) que no empressin, perquè s’utilitzessin com a processadors de textos, o amb programaris diferents. Llavors, amb el recaptat i el pressupost varem instaurar els nous ordinadors.

Entrevistador: Sembla molt fàcil i molt bonic el que expliques... tot va ser tan senzill com expliques?

Professor: Nooooooo!!! De senzill no en va tenir res!!! Si que hi va haver molt bona voluntat, sinó no s’hagués fet!!! Varem fer moltes hores fora de la feina i una gran tasca de cooperació entre pares i professors que va implicar els alumnes, varem tenir discussions, diferències, estrès, que suspendre alguna que altre activitat que ens havia costat molt elaborar i molts de problemes informàtics amb els ordinadors vells, hem necessitat uns quants anys per poder tenir el centre acondicionat, però crec que ha valgut la pena passar per això, i que el millor que els podem ensenyar als alumnes, es predicar amb l’exemple.

Entrevistador: Teniu connexió a Internet?

Professor: Si, alta velocitat, encara que a vegades ens dona força problemes.

Entrevistador: I quants d’espais teniu acondicionats amb noves tecnologies?

Professor: En aquests moments, tenim dues aules amb ordinadors nous i accés a internet i una aula amb ordinadors antics i algunes impresores per realitzar treballs amb textos, power point, excel i altres programes que no tenen connexió a internet.

Entrevistador: Dons... sembla molt interessant tot això... penseu incloure més tecnologies?

Professor: En un futur si, ara hem d’aprofitar el que tenim, però si que hem parlat amb els pares, ja que la nostra escola te un perfil d’estudiants de classe mitja-alta, de que en el futur cada un tingui el seu ordinador portàtil, s’habiliti una biblioteca escolar en un entorn web i hi hagi connexió wifi per tot el centre, per facilitar la tasca, però encara queda una mica de camí per arribar aquí.

Entrevistador: Dons, moltes gràcies per l’informació, sembla molt interessant tot el que feis i esper que tot vagi endavant!!!

Professor: Gràcies a tu!!! Sempre es important que s’interessin per aquest tema.

EL MEU CAS I L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU

El cas presentat afavoreix clarament l’aprenentatge significatiu. Arrel de l’investigació proposada via internet i l’exploració de les diferents ètnies pel medi virtual de forma col•laborativa, l’alumne construeix els seus propis coneixements. Aquest, mitjançant la seva estructura conceptual relaciona els conceptes que va aprenent i els dona un significat construint nous aprenentatges al relacionar aquests conceptes nous amb els que ja es tenien i l’experiència, modificant, reestructurant part del coneixement obsolet sobre idees o prejudicis que pugui tenir sobre algunes ètnies i ampliant el mapa mental que te sobre aquests coneixements per completar-los redefinir-los i tornar a crear-los d’una forma molt més integral i holística. En aquest sentit, perquè es produeixi l’aprenentatge significatiu, s’ha d’aconseguir que el contingut sigui especialment significatiu, això vol dir que no ha de ser arbitrari ni confós, (significativitat lògica) i l’alumne ha de tenir dins la seva estructura elements per poder relacionar el que va aprenent amb el que ja sabia (significativitat psicològica). En aquest sentit, el cas il•lustrat te aquesta significativitat lògica i psicològica, ja que el ser alumnes de 6º de primària, en un context on la multiculturalitat és una realitat en la que conviuen diàriament i en una edat i moment del cicle vital, on ja tenen certes idees damunt aquest tema, que convé ampliar i definir. Un altre punt que s’ha de donar es que l’actitud de l’alumne davant l’aprenentatge, l’alumne ha d’estar motivat perquè això es pugui donar, per tant ha de ser un tema integrant amb una metodologia interessant que permeti que tingui una actitud favorable envers aquest aprenentatge, en aquest cas, el fet de fer una tasca col•laborativa, emprant les TICs i amb una certa llibertat i autonomia on hi ha interacció i intercanvi amb els companys i el context, permet que aquesta motivació es doni. El descobriment utilitzant un medi virtual, trencarà els esquemes predeifnits sobre les ètnies i farà que l’alumne es replantegi el que sap per desfer-ho i refer-ho amb els nous coneixements adquirits, així dons, a mesura que vagin investigant, es plantejaran el que saben o no saben, si el que pensaven te a veure o no amb la realitat i contrastaran dades que els permetrà treure les seves conclusions resultant així un aprenentatge significatiu. A més, el fet d’emprar un tema tan actual i que viuen cada dia, permetrà a part d’augmentar el seu interès que la seva experiència jugui un paper important resignificant el que han viscut i donant la possibilitat de comprendre aspectes no entesos o de posar-se empàticament en el lloc de l’altre, ja que emprar el context real i el que està vivint es la millor forma d’aconseguir un aprenentatge significatiu.


MODELS D’EXPERIÈNCIES I APRENENTATGE SIGNIFICATIU (KITE I FÒRUM)

El nostre desenvolupament com humans, passa per l’aprenentatge modelat, es a dir, ja des de que som nens petits, infants, aprenem modelant el que fan els grans, es des d’aquest sentit, que l’imitació ens ajuda a aprendre i a resoldre certs problemes, copiant de l’entorn i de les nostres relacions significatives el patró d’acció i observant les conseqüències, el nen fa una reflexió de l’utilitat del procés que permet acollir-lo i fer-lo propi per utilitzar-ho més endavant a la seva vida. Des d’aquesta perspectiva, tant els casos dels companys com els casos llegits a Kite, ens mostren uns patrons concrets d’acció i del procés dut a terme, que es poden imitar, modelar esdevenint així en un gran aprenentatge. Quan podem observar, a rel dels diferents casos presentats, que son similars, podem aprofitar les experiències dels altres per fer les nostres pròpies tenint una idea i un mínim de garantia dels resultats que podem obtenir, saber que es fa, com es fa, i perquè, provoca una reflexió, un replantejament dins els nostres esquemes mentals que permet reestructurar, redefinir i enriquir els nostres coneixements (els que ja teníem amb els nous) provocant un canvi conceptual i per tant, un aprenentatge significatiu.

Tant els casos presentats pels companys com els que es trobem a Kite, son una gran biblioteca de dades que ens permet modelar i imitar sobre l’experiència dels altres. Ens permet veure pros i contres de cada intervenció, valorar dificultats i veure formes de resoldrer-les. Oferint així un gran recolzament on poder buscar, refugiar-se i aprendre adquirint seguretat davant la inexperiència. Així dons, el fet de comptar amb experiències similars, permet partir d’una base, una seguretat que impulsa la creativitat i el propi desenvolupament, és un punt de partida per construir el propi, ajudant-nos a resoldre els diferents problemes que puguin sorgir a partir d’observar el que s’ha fet i els resultats que s’han obtingut, tal i com deien Hernández-Serrano i Jonassen. Amb les TICs, aquests coneixements estan a l’abast de tots, permetent que l’aprenentatge sigui més eficaç i de més fàcil accés, facilitant la construcció dels nostres coneixements. El cas Kite 8208-1 , on els alumnes aprenen a construir els seus coneixements sobre la mithologia creant el seus propis mites, a rel dels ordinadors, cd-roms i internet. Això com el cas de la Paqui García “El mon i els seus continents” on el rol de l’estudiant també es d’explorador m’ha permés plantejar-me que l’autonomia i la flexibilitat, així com donar cert marge de llibertat es necessari perquè l’alumne estigui compromès amb l’aprenentatge i facilita el procés de construcció de coneixement que permet l’aprenentatge significatiu. Amb petites pautes, ells van assimilant, redefinint i construint, contrastant el que ja sabien amb el que estan aprenent i amb la seva experiència directa de forma que es produeix així el seu aprenentatge. Una cosa que he aprés es que perquè això sigui possible, l’activitat que es proposa ha de tenir una certa flexibilitat, un marge d’acció ampli que permeti englobar diferents esquemes i construccions que poden ser vàlides, ha de donar cabuda al desenvolupament de la creativitat dels alumnes, i a més, es important que sigui de forma lúdica perquè ells ho visquin motivats. El fet de fer tasques col•laboratives, que permeten l’interacció, també facilita el recolzament mutu entre ells, la contrastació d’idees i esquemes i el reforçament de fer una bona tasca i de que no només es valora el resultat, sinó que també es molt enriquidor i part d’aquest aprenentatge el procés per el qual arriben a desenvolupar l’activitat. Aquí dons, tant en el cas de Kite com el de Paqui, veiem que els alumnes estan motivats per aprendre, decideixen aprendre i implicar-se i a més, es plantegen una sèrie d’accions coherents i seqüenciades que permeten que hi hagi un ordre, una estructura que permeti anar assimilant els conceptes. Encara que reconec que el cas de la Paqui hem sembla una mica ambiciós i molta feina per uns nens tan petits, ja que son alumnes de 2º de primària i considero que encara que està molt ben estructurat i seqüencial, amb les accions molt clares a realitzar, no crec que els nens d’aquesta edat estiguin preparats per fer tota aquesta tasca, tal vegada això, baix el meu punt de vista, a nivell de desenvolupament el veig un treball per proposar en secundària o en 6º de primària, però no ho puc concretar perquè jo no hem dedico a l’ensenyament formal i tal vegada Paqui si ho faci.

CONCLUSSIONS

Per mi, Kite ha estat un gran descobriment que conté molta informació que hem pot ser d’ajuda en un moment determinat per la meva inexperiència. En aquest sentit, la meva dificultat ha estat traduir els casos de l’anglès al català, que m’ha dut molt temps, no de traducció però si de comprensió i que reconec que he tingut la sensació de que hi ha moltes coses que per mala traducció se m’escapen o dificulten l’enriquiment del meu propi aprenentatge. També es cert, que en alguns dels casos que he llegit, d’aquesta base de dades, les entrevistes hem resultaven una mica falses o ridícules, ja que contenien molta informació repetitiva i que en molts cops es plantejaven durant la mateixa entrevista preguntes similars amb respostes similars que semblava que els entrevistadors no acaben d’entendre el que ja els havien dit unes línees abans. Som conscient de que això, pot ser degut també a la mala traducció, però no puc evitar pensar, que si aquesta va més enllà de la meva sensació, aquestes entrevistes s’haurien de refer. Els casos dels companys, han estat el més enriquidor per mi, dins un mateix esquema he trobat molta varietat, moltes formes de fer diferent, moltes temàtiques i aplicacions que si hem resulten molt motivadores i que en molt de sentits m’agradaria provar, crec que son gran idees i formes per modelar i imitar. Així dons, tot aquest coneixement en reitera el que diu la teoria sobre la construcció dels models d’experiències: “Les històries poden funcionar com a substitut de l’experiència directa. Si assumim que aprenem de les experiències, hauríem de ser capaços d’aprendre de les històries que conten experiències. Algunes persones creuen que escoltar històries és equivalent a experimentar un mateix els fenòmens (Ferguson, Bareiss, Birnbaum i Osgood, 1991). En altres paraules, les estructures de la memòria utilitzades per a entendre la història són les mateixes que les que s’usen a l’hora de portar a terme una tasca. Tenint en compte la falta d’experiències per part dels principiants, les experiències d’històries o casos que poden obtenir en una biblioteca augmenten el seu repertori d’experiències. El raonament a partir d’històries o casos ajuda a resoldre problemes. A rel de l’RBC o raonament basat en casos, podem analitzar les noves situacions i comparar-les amb altres ja experimentades per tal d’extreure les nostres pròpies conclusions. L’RBC sosté que els coneixements s’emmagatzemen en la memòria en forma d’històries (Schank, 1990). Quan es troben amb una situació nova, les persones l’analitzen i intenten recuperar una situació que ja hagin experimentat i que s’assembli a la situació actual. A banda de la informació sobre la situació, també recuperem el que varem aprendre d’aquella situació. Els problemes nous es resolen trobant casos semblants del passat i aplicant les lliçons d’aquella experiència en aquest nou cas. Per consegüent, els estudiants poden impulsar el canvi conceptual construint models de les experiències d’altres persones, és a dir, recollint històries sobre les experiències d’altres.