FASE I: 15-03-2011

Observo que el curs de mobbing i burn out s'ha fet des d'una demanda que va fer l'empresari responsable d'una organització gran, sense valorar la necessitat dels treballadors, en aquest sentit, com a professional considero que la fase de diagnóstic ha d'incloure les necessitats dels treballadors en aquest aspecte, cosa que no es va fer, d'aquí que hi hagi poca participació i una mala incorporació dels continguts del curs ja que ens trobem davant treballadors amb poca motivació amb el tema. Així dons, conidero que també, en aquests cursos es important de cara a la valoració i a l'avaluació passar tests de salud laboral i qüestionaris de satisfacció. Cosa que ha faltat. Hem de tenir en compte que En els últims vint-i-cinc anys, a les clàssiques malalties relacionades o produïdes pel treball i considerades com a malalties professionals, s'han vingut a sumar dues noves malalties que transcendeixen l'àmbit físic i se situen més en l'esfera psicològica. Ens referim a la síndrome de *burn out o “estar cremats” i al *mobbing o assetjament psicològic, actualment tan de moda.

A qui afecta?
És est un tipus d'estrès laboral que es dóna específicament en els professionals que mantenen un contacte constant, directe i estret amb els beneficiaris del seu treball, quan entre tots dos intervé una relació d'ajuda o servei. Els treballadors més susceptibles de patir-ho són, per tant, els treballadors que atenen a altres persones, com el personal sanitari o docent, els treballadors dels serveis socials, policies, personal de justícia, hostaleria, etc.

L'interès per aquest problema de salut ha crescut a mesura que ha augmentat la importància dels serveis socials i els dedicats a cura de les persones. Són els treballadors d'aquests serveis els que estan sotmesos a una major exigència, però també a una major valoració del seu treball per part dels usuaris. Tots dos aspectes s'associen amb una gran expectativa, major estrès, més cansament i així fins a completar el cercle viciós.

D'interès
Vegi els següents articles:

•Assetjament sexual en el treball•Maltracto als majors•Angoixa i *ansiedadDepresión
Creu que pot estar passant per un període depressiu? Faci el nostre test i vegi si els seus símptomes es corresponen.
Causes i manifestacions
Les causes, com venim veient, són múltiples però podrien resumir-se en la sobrecàrrega de treball, les diferències entre les expectatives laborals i la dura realitat i la falta d'al·licients o estímuls positius que actuarien sobre professionals escassament motivats i mal preparats.

Les causes, com venim veient, són múltiples però podrien resumir-se en:


Una persona afligida d'aquest problema de salut tindrà insatisfacció en el seu treball, disminuirà la qualitat del que faci, s'absentarà amb freqüència del seu centre (baixes laborals) i podrà acabar abandonant la seva professió, amén de les conseqüències familiars que generarà. Finalment i de no posar remei, podrà adquirir una veritable malaltia psiquiàtrica com a ansietat, depressió o risc de suïcidi.

•Sobrecàrrega de treball;•Diferències entre les expectatives laborals i la realitat i;•Falta d'al·licients o estímuls positius que actuarien sobre professionals escassament motivats i mal preparats.Com prevenir-ho o, si escau, tractar-ho?
És inqüestionable que passem moltes hores en el nostre lloc de treball i que segons sigui l'ambient laboral que visquem ens influirà positiva o negativament en el nostre estat d'ànim, en la nostra capacitat per gaudir d'altres activitats externes, de relacionar-los amb la nostra família, etc. Per evitar cremar-nos en el nostre treball s'han proposat receptes elementals com evitar les rutines, intentant aplicar il·lusió pel que fem diàriament. És fonamental establir límits, saber desconnectar i evitar sobrecàrregues de treball. En definitiva, treballar millor en lloc de treballar més.

Una altra recepta bàsica és intentar accentuar els aspectes positius del nostre treball. Conèixer els nostres propis límits ens permetrà millorar les nostres habilitats i demanar ajuda quan calgui. Intentar mantenir bones relacions familiars pot ser un bon matalàs de seguretat, com el pot ser gaudir d'activitats d'oci per descansar i desconnectar del treball (esports, activitats lúdiques, etc.). Recolzar-se en els amics, dins i fora del treball, podria ser una altra bona iniciativa preventiva.

Moltes vegades intentem *culpabilizar a altres companys, als nostres caps i al món en general dels nostres mals, quan el més probable és que sigui en les característiques personals i laborals dels propis treballadors on es trobin les claus dels problemes i, per tant, de les solucions.

Quan malgrat tot la situació ho exigeixi, posar-se en mans d'un metge i rebre tractament específic per a l'ansietat o la depressió produïdes per aquest trastorn podrà ser l'únic remei.

Síndrome de *burn out
Descrit per primera vegada fa uns trenta anys per un psicòleg clínic, es podria definir en una frase com un estat de fatiga o esgotament per desgast laboral. De forma més acadèmica ha estat definit com una resposta inadequada a un estrès laboral amb implicacions emocionals, de caràcter crònic i els trets principals del qual són l'esgotament físic i psicològic, l'actitud freda o despersonalitzada cap als demandants del servei i el sentiment de fracàs per part del treballador en les tasques que està realitzant.

Actualment és considerat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com un factor de risc per a la salut. A Espanya s'ha traduït com estar cremats o consumits, s'ha reconegut com a malaltia i s'està estudiant la seva inclusió al catàleg de malalties laborals.

Causes
Les causes són múltiples però, en essència, se centren entorn d'aspectes relacionats amb l'organització del treball i la gestió del conflicte per part dels superiors jeràrquics.

La idea del *acosador és anul·lar i denigrar a la víctima per aconseguir a mitjà o llarg termini que abandoni l'empresa, retallant per a això la seva capacitat de comunicació i d'interacció amb els seus companys, rebaixant les seves responsabilitats i dirigint contra ell crítiques i mentides infundades de la seva activitat laboral i fins i tot de la seva vida particular. La persona afectada perd la seva autoestima, veu anul·lades les seves capacitats professionals i finalment sucumbeix.

A qui afecta?
Les persones que sofreixen habitualment el *mobbing són treballadors que generen enveja i gelosia entre els seus companys i solen ser, a diferència del que podria pensar-se, persones ètiques, independents, brillants, molt treballadores, cooperatives i de vida personal i familiar satisfactòria. Generalment aquest tipus d'assetjament moral s'observa en empreses en les quals no es pot acomiadar als empleats com en l'administració o institucions públiques, o quan l'acomiadament implica una indemnització molt elevada.

Com assenyalàvem en el cas de la síndrome de *burn out, moltes vegades intentem *culpabilizar als altres dels nostres problemes quan la clau està en nosaltres mateixos; en altres casos, els problemes laborals poden ser veritablement el principi del malestar i acabar en seriosos problemes psicològics o psiquiàtrics.

Formes de prevenir-ho
Igual que amb l'altre problema laboral abans esmentat, les receptes per prevenir el *mobbing passen sovint per tenir un bon suport familiar que proporcioni suport emocional, una bona xarxa d'amics amb els quals compartir els problemes, no caure en les provocacions, realitzar activitats d'oci, esport, etc. i buscar ajuda professional si la situació ho requereix.

És un tema complex, sens dubte, que implica a múltiples estaments, però els metges sempre serem el punt de suport d'aquests pacients als quals no podem abandonar en el seu sofriment.

*Mobbing o assetjament psicològic en el treball
Es va aplicar per primera vegada en 1990 i va ser utilitzat per fer referència a les conductes agressives dels grups que volen tirar a un intrús. També se li ha cridat *psicoterrorismo i assetjament moral. Se li ha definit com un comportament negatiu entre companys o entre superiors i inferiors jeràrquics, a causa del com l'afectat és objecte d'assetjament i atacs sistemàtics, durant molt temps, de manera directa o indirecte, per part d'una o més persones, amb l'objectiu i/o l'efecte de fer-li el buit i que abandoni