17-03-2011

Avui reviso els altres cursos que s’han fet. Respecte a n’aquests he de dir, que n’hi ha, baix el meu punt de vista que son més complets que d’altres. En aquest sentit, el curs de desenvolupament del lidertage , està orientat baix la teoria de necessitats de maslow pel que fa a la motivació que es dona en l’organització que s’ha fet, aquesta, segons Maslow desenvolupa una jerarquia de necessitats, d'ordre superior (estima–autorrealizació) i d'ordre inferior: (fisiològiques, seguretat, social).Són nivells interdependents i superposats. Les necessitats té un caràcter recurrent, és a dir, una vegada satisfetes tornen a sorgir (per ex., l'autoestima i autorrealizació no estan mai totalment satisfetes) Segons Maslow no és que es doni un 100% de satisfacció de totes les necessitats perquè el sistema funcioni i el predomini d'unes necessitats sobre unes altres va canviant en l'evolució humana. Després McGregor enfrontant dialècticament la teoria “X” (visió tradicional d'entendre l'empresa sense comptar amb el treballador) amb la teoria “I” (visió humanista del treballador que ha de cobrir una sèrie de necessitats en la línia de Maslow). L'adreça clàssica basada en el control, pansa a una adreça basada en els objectius, on la participació i l'acceptació del treballador són alguna cosa essencial. Alderfer parla de tres grups de necessitats (d'existència, de relació interpersonal i de creixement personal) i, a diferència de la jerarquia maslowiana, opina que no és necessària la satisfacció total d'una necessitat inferior perquè la d'ordre superior aparegui com a força motivadora. McClelland planteja la motivació per l'assoliment, que suma a les necessitats bàsiques dels anteriors enfocaments, el grat per les situacions que exigeixen la presa d'iniciatives, la tendència a establir metes moderades i la recerca de retroalimentació sobre el treball.

Baix el meu punt de vista, un curs de lideratge no s’hauria d’enfocar dins les teories motivacionals, encara que aquestes siguin importants i estiguin relacionades, hem sembla més important explorar i veure el tipus de lideratges existents i quins son més afavoridors per l’empresa amb la que es treballa, així dons, jo ho hagués enfocat revisant el lideratge i els estils de direcció, es a dir, veure la teoria de lideratge per identificar quins tipus ede lideratges hi ha i de quina manera es poden millorar, així dons, en basaria en El lideratge està present en qualsevol grup humà tant els formals (com a institucions, escoles, etc.) com en grups no tan estructurats com a grups familiars, veïns, etc. En els nens aquest comportament es pot mostrar des de petits i tb apareix en alguns animals. En les *OGNZS és interessant el seu estudi per veure com les persones assumeixen diferents rols i per la influència que el líder exerceix sobre els seus seguidors. Encara que des de les ciències socials s'ha estudiat molt, encara hi ha molts dubtes per buidar.
En l'exercici del lideratge hi ha dos elements fonamentals:
1. Hi ha una distribució DESIGUAL del poder que es legitima per ambdues parts (*ie. Els membres del grup ho aclamen com a capdavanter, per la posició jeràrquica que ocupen, etc.)
2. Perquè existeixi el rol del capdavanter ha d'existir el rol del seguidor.
El lideratge ha de considerar com una interacció entre el líder i els seus subordinats. El líder ha de dirigir el grup cap als seus objectius, però si no aconsegueix mantenir aquesta expectativa, els seguidors li poden retirar la seva confiança. Una definició de lideratge: el procés mitjançant el qual un membre del grup (líder) influeix a uns altres per a l'assoliment dels seus objectius grupals (*Yukl, 1994) Algunes persones prefereixen assumir el rol del capdavanter i unes altres prefereixen cedir en la presa de decisions.
Enfocament dels trets (o teoria del gran home) Quins són els trets del capdavanter?
Aquest enfocament parteix de la idea que els lideris neixen i tenen uns trets diferenciats (Alejandro Magne, Napoleó, Hitler,..) Aquests trets serien aliens a la cultura o l'època, així que tots els grans líders compartirien els mateixos trets. Des dels estudis psicològics es va començar a analitzar quins eren aquests trets característics i compartits per grans capdavanters però no es va arribar a res *pq:
-No es definia correctament el tret així que no es podia mesurar.
-En molts casos, el tret definit no estava present
-La llista de trets anava creixent fins al punt que no era operativa
-Aquest estudi oblida l'aspecte situacional que els lideris el van ser en una època determinada on es valorava aquesta forma de lideratge.
Estudis més recents han demostrat que els lideris són superiors a les altres persones en característiques com a impuls (motivació d'assoliment), confiança en un mateix i habilitats, creativitat i motivació de lideratge. *Tb la seva FLEXIBILITAT o capacitat per adaptar-se a les necessitats dels seus seguidors i de les situacions.
Enfocament conductual
Com l'enfocament anterior no va tenir èxit es va començar a analitzar les conductes manifestes dels líders (és a dir, els trets observables), és a dir, què fan i com es comporten els líders, que conductes estan associades als lideris (més que com són) L'estudi clàssic de *Lewin, *Lipttip i *White de 1939 va estudiar 3 lideris amb estil autocràtic (autoritari, que utilitza el control, premis i càstigs), *laisezz *faire o democràtic. Els autors van concloure que l'estil democràtic és el més eficaç, els lideris amb aquest estil van ser més eficaços elevant la motivació. En l'estil *laisezz *faire es va generar desil•lusió i antipatia entre els membres.
Belis i *Salter van analitzar el procés d'interacció en grups petits, elaborant unitats significatives més petites per analitzar el que es deia (contingut verbal) en la interacció. Van concloure que els líders tenen puntuacions superiors per a activitats de tasca i *socioemocionales. el líder de tasca és el que té més idees per a l'acompliment de la tasca i líder *socioemocional, la persona que genera més simpaties i que es preocupa de crear harmonia. Es creia que aquestes funcions eren exercides per persones diferents encara que després es va veure que no. El líder *socioemocional genera conductes *socioemocionales positives que augmenten la cohesió de l'equip i que els permeten expressar-se amb humor per alliberar tensions. El líder de tasca normalment genera conductes *socioemocionales negatives que són egocèntriques i s'expressen en forma de tensió. La COMUNICACIÓ és essencial en l'acompliment del lideratge.
*Tannenbaum i *Schmidt (1973) van estudiar si l'estil de lideratge democràtic és compatible amb el manteniment de l'autoritat. Segons aquests autors són 3 els factors per triar un estil de lideratge:
1.Força en el comandament (actituds, valors, creences..)
2.Força en els subordinats (actituds, creences i expectatives respecte al líder)
3.Forces en la situació (pressions i limitacions que es produeixin per les tasques, l'entorn…)
Els líders han d'analitzar aquests factors per decidir l'estil de lideratge, però *tb han d'aclarir els seus OBJECTIUS. *Tb han de Desenvolupar Habilitats i cap estil és totalment adequat o inadequat. Els lideris que tenen èxit no són totalment assertius (expressa les seves conviccions i defensa els seus drets) o permissius sinó que contínuament avaluen i apliquen els resultats.
En les investigacions sobre lideratge de la Universitat Estatal d'Ohio es va utilitzar el mètode qüestionari per identificar a lideris eficaços i van trobar que els subordinats percebien la conducta dels lideris en 2 dimensions: consideració (confiança entre líder i subordinat, respecte a les idees dels subordinats i consideració amb els seus sentiments) i iniciació d'estructura (com l'individu estructura i defineix el seu rol i el dels subordinats cap a la consecució d'objectius) Són dimensions independents, així que un individu pot tenir puntuacions altes o baixes en cadascuna d'elles. Es va trobar que alguns directius optaven clarament per un estil i uns altres pels dos estils indistintament. Es *vió que hi ha una correlació NEGATIVA entre estils orientats a la tasca (iniciació d'estructura) i estils orientats a les persones, al *socioemocional (consideració) Des d'aquest plantejament, un líder eficaç és el que es comporta de forma considerada amb els membres del grup proporcionant-li l'estructura necessària perquè realitzin les tasques.
*Likert (1967) va fer altres estudis i va diferenciar 2 tipus de conducta de lideratge: els efectius (alt rendiment) i els *inefectivos (baix rendiment) Les va cridar conducta orientada a la tasca (similar a la iniciació a l'estructura) i orientada a les relacions (similar a consideració) Va veure que no existeixen diferències entre caps per temes d'edat, sexe, etc. i que els directius que aconseguien alta productivitat, presentaven característiques semblants: mostraven interès pels seus subordinats, els permetien participar en decisions i establien una *atmosfera de confiança.
Enfocament situacional
L'eficàcia d'un cap de grup dependrà en gran mesura de les condicions de la situació i que aquestes condicions determinen què estil d'adreça és el més adequat en una situació determinada. Algunes teories situacionals han incorporat els TRETS (enfocament de trets) com *predictores d'efectivitat: teoria de la contingència de *Fiedler (teoria efectiva del lideratge) es descriu com modera la situació la relació entre els trets del capdavanter i la seva efectivitat. Aquest autor va mesurar en els lideris un determinat tret que crido *LPC (company de treball menys preferit) i va determinar que un líder amb una alta puntuació de *LPC (això indicava que es tracta d'un líder permissiu i *condescendiente) està més motivat a tenir relacions interpersonals amb uns altres i es comporta de manera considerada, sent la consecució d'objectius un motiu secundari al que precedeix l'aconseguir que el grup estigui cohesionat. Si obté un baix *LPC (és crític a l'hora de valorar als seus companys) tindrà comportaments orientats a la tasca. La relació entre la variable *LPC i efectivitat depèn d'una VARIABLE SITUACIONAL que es diu *favorabilidad de la situació: la situació serà més o menys favorable al líder depenent de:
- Relacions entre el líder i membres del grup: com són les relacions, amistoses o no i si els membres són lleials o no al capdavanter.
- Poder en el lloc: el grau d'autoritat del capdavanter per avaluar l'acompliment dels seus subordinats, premiar o castigar.
- Estructura de les tasques: si hi ha o no procediments homogenis per fer les tasques i es pot mesurar la qualitat amb que es realitzen.

la teoria del lideratge-situacional que a diferència de l'anterior, sosté que no és que el líder hagi d'adaptar la situació al seu estil de lideratge, sinó que ha d'adaptar aquest estil de lideratge a la situació. Aquests autors van seleccionar 2 categories de comportament (comportament de tasca i comportament de relació) i van representar uns eixos de coordenades amb 4 quadrants que són quatre estils d'adreça:
I1 Ordenar: donar instruccions específiques i controlar tot el treball
I2 Persuadir: explicar la decisió que el capdavantera presa i fer veure els avantatges
I3 Participar: el líder comparteix les seves idees i facilita el diàleg
I4 Delegar: el líder deixa que el subordinat decideixi sobre com actuar per aconseguir objectius
Després d'algunes investigacions van concloure que els lideris efectius es troben en els 4 quadrants, així que el lideratge NO es pot explicar com dues variables sinó de més i reconeixen l'existència d'elements de situació. Van incloure una variable situacional moderadora MADURESA (amb dues dimensions: capacitat i disposició per realitzar una tasca) un nivell determinat de maduresa necessita un estil concret de lideratge. El líder ha de canviar el seu estil segons aquesta situació per ex., si un subordinat és molt *inmaduro per fer la tasca l'estil ha de ser molt directiu I1, però si és totalment madur pot ser l'estil I4. Els subordinats poden tenir regressions en la seva maduresa i en aquests moments el líder ha d'adaptar-se i recolzar als seus subordinats per madurar.
Algunes raons del no poder estudiar el lideratge són:
No es coneixen les variables que intervenen en el lideratge (s'han citat variables de grup, individuals, de situació i de *OGNZ)
Una vegada especificades totes les variables caldria veure com ponderen