Començam amb una sessió de relaxació que he conduit jo. Amb força dificultat he de dir, perque els joves no volien fer el que els deia. Al final ho han fet, a força d'insistir, però després les devolucions han estat que no els havia servit. Normal! després de tanta resistència a fer-ho, imagino que el fet de fer-los obeïr els ha enfadat més que relaxar. Per altre banda, no em deixa de sorprendre la dificultat que tinc perque obeeixin! Amb els nens petits no m'ha passat!!! sempre hi ha algun que es resisteix però quan veu que els altres no ho fan, per tal de formar part ho fa.Però amb els adolescents es diferent, supòs que pel fet de que estan tot el temps qüestionant l'autoritat fins que veuen que no poden. A mi, he de reconèixer que encara que la meva tutora em dona àmplia llibertat per fer i desfer, em costa molt fer-ho. Donar ordres de forma taxativa, possar-me borde, impossar-me si o si... son coses que després de molts anys a serveis socials, on les he fetes, crec (tal vegada equivocadament) que les coses es poden fer d'una altre manera, al manco amb els nens més petits! he comprovat que si! Ara... em plantejo si amb els adolescents es l'única o la millor manera... Ja que veig que amb el meu model no em fan cas i s'aprofiten! Com diu la meva tutora, tal vegada som "massa bona", o tal vegada es que pel model cognitiu-conductual estan acostumats a que els tractin a base de premis o càstigs i només funcionen amb amenaces. Cosa que em sembla trist. Si em estudiat que des del model col·laboratiu, el psicopedagog ha de ser un facilitador, un mediador que en el seu rol d'assessor ajuda a l'alumne a trobar i construir els seus propis coneixements, em plantejo... es des de l'amenaça, el càstig i el reforç positiu que em d'aconseguir que ho facin? O tal vegada hi ha una altre forma de fer-ho? Com aconseguir que els estudiants lents, amb peressa i sense gaire interés es motivin pel que fan, a part d'emprar la satisfacció positiva dels bons resultats? Que es facin responsables del seu aprenentatge i agafin gust per aprendre!! Tal vegada es una tasca força complicada, sobretot amb els adolescents.
Pel que fa a ajudar als nens amb l'elaboració d'esquemes, correig alguns, suggerint el que m'ha dit la tutora: obrir claus, les paraules que es repeteixen només possar-les un cop, quan menys informació, més bo de sintetitzar, etc. Després he comprovat que els que estaven estudiant ho feien, fent preguntes de reflexió sobre el que estudiaven.
viernes, 16 de diciembre de 2011
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario