El meu miniprojecte... o gran projecte!!!

Les tecnologies d’avui dia, son una gran eina per impulsar l’evolució i l’aprenentatge significatiu a l’educació, aconseguint que els discents i docents aprofundeixin en el seu propi aprenentatge adaptant-se al que va passant i creant els seus propis esquemes de coneixement. Aquest tipus d’aprenentatge es basa en l’enfocament constructivista i compleix una sèrie de característiques:

El coneixement es construeix. Les persones donen sentit al seu món i tot allò amb el que mantenen un contacte construint representacions mentals d’aquest món. La realitat (el sentit que construïm del món) es troba a la ment. El procés d’elaboració del sentit té com resultat un coneixement que és únic a la persona, es basa en un conjunt d’experiències úniques que han produït una combinació de creences sobre el món també única. Hi ha múltiples perspectives del món. Cadascun de nosaltres construeix un coneixement propi que, al seu torn, afecta a la percepció de les experiències que compartim. El coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb el medi ambient. No podem separar el nostre coneixement sobre una àrea, de les nostres interaccions amb aquesta àrea; ni podem valorar el coneixement adquirit sense tenir en compte com s’adquireix (Savery i Duffy, 1995). És a dir, els estudiants només poden interpretar la informació en el context de les seves experiències, i allò que interpretin serà, fins a cert punt, individual (Jonassen, 1991). El coneixement que els estudiants construeixen consisteix no sols en les idees (contingut), sinó també en el coneixement sobre el context en què són adquirides, allò que la persona estava fent en aquell entorn i allò que pretenia de l’entorn. El coneixement es troba ancorat i indexat en contextos rellevants. Les idees que tenim i les habilitats que hem adquirit consisteixen, en part, en la situació o context en què van ser adquirides o aplicades Per consegüent, el coneixement no es pot transmetre es crea. La construcció del coneixement s’estimula per una qüestió de necessitat o desig de saber. Allò que produeix el procés de construcció del coneixement és una dissonància entre el que se sap i el que s’observa en l’entorn. La construcció real de significat (resoldre la dissonància entre el que sabem bé i el que percebem o creiem que les altres persones saben) resulta d’una perplexitat (Duffy i Cunningham, 1996), una pertorbació (Maturana, 1980), una violació d’expectatives (Schank, 1986) o una adaptació a l’entorn que comporta cicles d’assimilació i adaptació.El significat es negocia de forma social. De la mateixa manera que tots compartim el món físic, també compartim part del significat que li donem. Des d’una perspectiva constructivista, aprendre és un diàleg, un procés de negociació, tant intern com social. Aprendre és inherentment un procés social-dialògic (Duffy i Cunningham, 1996).El significat i el pensament es distribueixen entre la cultura i la comunitat en què vivim i les eines que utilitzem. Des del moment en què entrem a formar part de comunitats de pràctica, els nostres coneixements i creences sobre el món reben la influència d’aquesta comunitat i de les seves creences i valors. No tot el significat es crea de la mateixa manera. Hem d’examinar la viabilitat del significat de qualsevol persona sobre la base de les normes socials i intel•lectuals de la comunitat.

Una de les formes de fomentar aquest aprenentatge significatiu, es la resolució de problemes, que es el que hem emprat en aquesta activitat, ja que solucionar un problema requereix una representació mental de la situació en el món. Això vol dir que en solucionar problemes humans, es construeix una representación mental del problema, que rep el nom d’espai del problema (Newell i Simon, 1972). I requereix certa manipulació activa de l’espai del problema. Quan manipulem l’espai del problema, representem els seus components i dimensions, generem hipòtesis sobre com trobar allò desconegut, provem aquestes hipòtesis i arribem a conclusions. Per consegüent, la manipulació de l’espai del problema, ja sigui una representació mental interna o una manipulació física externa, implica necessàriament una activitat conscient i per tant, un aprenentatge significatiu per l’estudiant.


DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS SEGUIT

Després de dissenyar tota l’activitat i presentar-la al coordinador de la Fundació Deixalles perquè aprovés l’activitat i s’acordés les dades per dur-la a terme vaig procedir a realitzar-la. En aquest sentit, al no tenir la tutorització en aquests moments del meu tutor extern de practicum, jo també vaig realitzar tot un aprenentatge significatiu resolguent els diferents problemes que anaven sorgint en la realització de l’activitat encara que haviem mirat de preveure els que creiem que eren possibles. Així dons, sola davant tot un grup de professionals, vaig afrontar el meu propi repte de dur a terme cada una de les sessions:

Sessió 1: Explicació de la teoria i exemples del que es el pensament lateral.

Després d’una petita presentació i argumentació del que es l’aprenentatge significatiu arrel de la resolució de problemes i del que diu Jonnassen al respecte, introdueixo la teoria del pensament lateral de Edward de Bono i el pensament lateral. Tot això es realitza mitjançant un power point, pel que s’empra el meu portàtil, el projector i una pantalla gran on visualitzar-lo. En aquest sentit, la fundació es mostra col•laboradora i després d’alguna dificultat per fer-ho funcionar, tot va a la perfecció. Relaciono el que vaig explicant amb exemples quotidians i una tònica humorística, el que es molt ben rebut pels participants, que es mostren cada vegada més receptius i confiats, en aquests moments que els veig relaxats, hem dong compte de que el vincle que ens permetrà treballar a tots s’ha establit amb èxit i facilitarà molt la tasca. A mesura que vaig parlant, els convido a que reflexionin cada un sobre situacions paregudes a les que jo he exposat, sobre els propis exemples quotidians que tinguin per compartir-los amb el grup, hi ha bastants de participants que s’animen a compartir aquests exemples, el que hem fa entendre que han entès a la perfecció el que els he explicat i hem dona peu a que a la propera sessió comencem amb les dinàmiques de resolució de problemes. A mesura que vaig donant l’explicació teòrica sorgeix algun dubte que vaig resolent sobre la marxa i així com es planteja, fàcilment i que resulten molt clarificadors per la resta del grup, tal i com ho expressen ells. Es passa a l’inici un qüestionari inicial per saber que en saben del tema.


Sessió 2: realització dels diferents exercicis de forma col•laborativa en petits grups que hauran de comprovar al power point.

Avui comencem amb la resolució de problemes emprant el pensament lateral de De Bono, així dons, s’ajunten en grups de 4 i emprarem la diversió i el joc per tal de que puguin veure que resoldre problemes també es divertit. Fem una gimkama amb els diferents problemes a resoldre, de forma que el primer grup que guanyi tindrà un premi que consistirà en sol•licitar als altres grups que facin alguna cosa que els agradi (un ball, que els donin un massatge, etc.) sempre dins l’espai de la sessió i sempre proposant activitats respectuoses. Tothom sembla molt engrescat amb el tema i els s’ho passen molt be, van resolent els diferents problemes que es mostren al power point i entenen com es aquesta aplicació del pensament lateral, encara que hi ha grups que els costa una mica més que els altres, no s’acaba el gimkama fins que tots els grups hagin resolt els diferents problemes presentats. Al final el grup guanyador demana als altres grups que els facin massatge a 8 mans a cada un i tant els que el donen com els que ho reben estan molt contents. Després, conjuntament fem una reflexió en gran grup del que han aprés i de com han vist que funciona aquesta eina, tothom està molt satisfet.

Sessió 3: projecció de la pel•lícula “Patch Adams” per identificar el procediment que empra i com utilitza el pensament lateral.

En aquesta sessió es a on més problemes tècnics sorgeixen, no sabem perquè el projector, on pensàvem posar la peli no hi ha forma de que funcioni, així que hem de cercar una altre sala a on projectar la pel•lícula, sort que es en DVD i que tenen la TV i el DVD, però si encara no bastava, la TV tampoc funciona, així que hem d’anar a cercar un TV petita de les que tenen en venta de segona ma per poder veure la peli, després d’aquesta odissea, aconseguim que tots ens acomodem a la sala, que es més be petita, amb coixins i demés i veiem la peli. Després de veurer-la fem una reflexió conjunta de quines eines empra el protagonista per resoldre els problemes que van sorgint, quan aplica i quan no el pensament lateral, quins beneficis i prejudicis extreu i quines conclusions extreu cada un del visionat d’aquest film. Després els planteig la pregunta de quines d’aquestes eines poden aplicar a la seva feina, com, amb qui, i en quins moments. Cada un, en funció del seu rol professional, extreu varies formes de resoldre problemàtiques freqüents que els sorgeixen en el dia a dia, i sobretot de com fer-ho (procés). Es passa un petit qüestionari per avaluar que van aprenent i quines dubtes tenen.


Sessió 4: Realització d’una cerca per internet de diferents exercicis de pensament lateral i propostes als companys per resoldre´s. Dinàmica d’adaptació immediata.

En aquesta sessió emprem la sala d’orinadors de la que disposa Deixalles, per motius de confidencialitat i por al robatori del equips que son nous, se’ns demana que no faci fotografies d’aquesta sessió, jo ho considero justificat i per tant no ho faig. En grups de dues persones, es seuen als ordinadors, i tots cerquen diferents problemes a resoldre amb el pensament lateral que hi ha per internet. Se’ls dona un temps per la recerca i perquè ells mateixos els resolguin abans de passar-los als companys, després se’ls demana que els unifiquin en un únic document que enviaran a la bústia personal dels companys de la seva dreta perquè els resolguin i així ho fan. La majoria de gent, ho resol força ràpid, sembla que l’entrenament ha estat força efectiu i que comencen a incorporar aquesta eina, per resoldre problemes. La final d’aquest exercici s’els demana que reflexionin si aquests dilemes tenen a veure amb la seva feina i com si poden traslladar-los al seu mon laboral. Després es realitza una dinàmica de resolució de problemes amb l’adaptació immediata, això vol dir que van sortint de 3 en 3: Primer surt una persona que planteja una acció, després surt una segona persona que planteja un problema arrel de l’acció que ha fet el primer i per últim sorgeix una tercera persona que resol el problema. Això es fa de forma dinàmica i ràpida ja que l’intenció es afavorir la resolució ràpida dels problemes que van sorgint de forma que aprenguin a adaptar-se a cada situació sense bloquejar-se. Se’ls proposa que procurin que les accions i les problemàtiques tinguin a veure amb el seu context reial de feina. Un cop acabada cada acció, es fa una reflexió damunt el que ha passat en cada un dels participants i de com s’ha resolt o les dificultats que han tingut en gran grup. Tots surten força satisfets i molts es sorprenen de que han estat capaços de resoldre problemàtiques davant les quals, normalment no saben que fer o es senten bloquejats.

Sessió 5: Aplicació de la dinàmica dels 6 barrets per pensar (Edward de Bono) i Roles playing de casos concrets. Dubtes.

Aquesta es la darrera sessió, i s’els planteja mitjançant el power point, una nova dinàmica que proposa De Bono per resoldre problemes: Els 6 barrets per pensar. Aquesta, consisteix en partir de la idea que posar-se un barret és equivalent a adoptar un paper o un "rol", Edward de Bono proposa l'adopció de Sis Barrets (blanc, vermell, negre, groc, verd, blau) que representen a sis maneres d'actuar.

Aquesta tècnica permet abordar un problema des de diferents punts de vista o enfocaments. Posar-se el barret Blanc significa actuar objectivament proporcionant dades objectives. Posar-se el barret vermell, significa actuar emocionalment, donant passos a les intuïcions o sentiments quan s'està treballant en el plantejament o solució d'un problema. El paper del barret Negre és representar l'enjudiciament crític centrat en els desavantatges, manques o factors negatius. El barret Groc, significa adoptar la visió optimista, la visió centrada en les conveniències i factors positius. Adoptar el color Verd, significa adoptar el paper de la creativitat, de la generació d'idees. Finalment, el barret Blau, correspon al paper del director de l'orquestra, del coordinador (això queda més explicat al pps). Així dons, plantegen diferents problemes que sorgeixen a l’ambient laboral per ser resolts a rel de posar-se cada un dels barrets. Aquesta dinàmica resulta sorprenent i força engrescadora per la majoria que la cataloguen de fàcil, divertida i molt útil. Després de realitzar-la en diferents problemes, plantejo si hi ha algun tipus de problema més que hagi quedat pendent de resoldre per fer-lo mitjançant Role Playing, però hem diuen que han adquirit moltes eines i que tots els problemes que els inquietaven han estat resolts durant aquests dies mitjançant els diferents treballs. Sorgeixen alguns dubtes que son resolts i es fa el tancament del miniprojecte. Tothom manifesta estar molt satisfet amb el que han aprés. Es passa un qüestionari per avaluar que han aprés.
AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE ACONSEGUIT

Aquesta avaluació, s’ha realitzat mitjançant diferents qüestionaris passats al grup en diferents moments de l’activitat, també mitjançant l’observació directe i l’enregistrament dels diferents comentaris i dubtes que anaven sorgint. En el qüestionari inicial, que es planteja en la primera sessió, se’ls planteja quines estratègies coneixen i quines usen a l’hora de resoldre els seus problemes, si saben que es l’aprenentatge arrel de resolució de problemes i el concepte d’aprenentatge significatiu i que creuen que es. També si coneixen el pensament lateral i a que creuen que fa referència. Això en permet determinar quins coneixement te el grup damunt el que farem, en aquest sentit, la majoria no coneix gairebé cap estratègia de resolució de problemes, diuen que resolen en funció de la seva experiència i sentit comú, que ens si, ja es un aprenentatge significatiu, però no coneixen el concepte d’aprenentatge significatiu o el pensament lateral. Llavors, hem de començar com teníem previst amb la teoria per introduir tots aquests conceptes.

Avaluació continua: A cada final de sessió es reflexiona de forma conjunta del que hem aprés, així dons, es procura fer-ho emprant els conceptes d’aprenentatge significatiu, el model d’experiències, i el pensament lateral, tots i cada un d’ells, mostren un aprenentatge reialment sorprenent a cada sessió, som com esponges amb moltes ganes d’aprendre i motivació, expressen que van aprenent, com i perquè els serveix, demostrant així un clar exemple d’aprenentatge significatiu.

Avaluació final: Es passa a la darrera sessió un qüestionari de satisfacció i de autorreflexió sobre el que han aprés, les seves respostes, demostren que s’ha construït un nou model mental que els ha permès una representació rica, complexa, interconnectada, independent i multimodal que ha anat des de els conceptes teòrics explicats fins a la seva posada en pràctica per resoldre problemes de forma estratègica, cap una complexitat més acurada que els permet raonar de forma més conscient i productiva tots els fenòmens estudiats. A rel d’aquest projecte, han passat de les teories simplistes cap a una reflexió que ha derivat en una complexitat conceptual a mesura que han anat aprenent, aconseguint arribar així a un canvi conceptual a través del seu compromís conceptual (Dole i Sinatra, 1998), ja que ampliat i transformat l’estat dels seus coneixements fent tota una reestructuració representada amb les diferents dinàmiques d’aquestes sessions, a través de la comparació del que feien i el que han aprés (construir i comparar models). Això, els permet valorar tal i com deia Vosniadiu (1992) les seves estructures cognitives i la seva capacitat d’adaptació i resolució de problemes, reflectint amb les contestacions del qüestionari final aquest procés de construcció de l’ aprenentatge.
AVALUACIÓ TECNOLÒGICA PROCESSUAL DEL VOSTRE DISSENY

Tal i com diu al mòdul, la tecnologia en sí no dona lloc a un aprenentatge significatiu, sinó que aquesta es la mediadora que amb el docent com a facilitador possibilita que es doni aquest tipus d’aprenentatge d’una forma més integradora i dinàmica. En el nostre cas, la tecnologia emprada per realitzar aquest miniprojecte s’ha basat en ordinadors, canó, projector, televisió, DVD, internet i la construcció d’un power point. Des d’aquest lloc mediador, la tecnologia es converteix en una part integrada del nostra context transformant la nostra realitat, possibilitant una major rapidesa i eficàcia a l’hora d’aprendre i ens ajuda a assimilar i integrar els coneixements que anem adquirint a part d’adquirir-ne de nous relacionats amb el seu maneig. En el nostre cas, la tecnologia ens ha ofert la possibilitat de fer una presentació atractiva i dinàmica pels treballadors de Deixalles, de recercar nous exercicis que han entrenat la resolució de problemes mitjançant internet, d’aprendre jugant, de forma col•laborativa amb petits grups i gran grup, de analitzar un exemple, com es el cas de Patch Adams arrel del visionat del film i de poder visualitzar de nou aquelles parts que no quedaven del tot clares. Sense aquesta ajuda tecnològica, el curs hagués estat més avorrit, farragós, i haguéssim pogut fer menys coses. Malament els problemes tècnics sorgits, com el de la TV o el projector, que hem van suposar a mi el meu propi exercici de resolució de problemes i d’adaptació immediata al que estava passant, valoro molt positivament tant la disposició de Deixalles, com la forma de resoldre, com l’ús de les TICs per transmetre aquests coneixements.
CONCLUSSIONS

Des d’una determinada interpretació dels processos d’ensenyament i aprenentatge, aquesta activitat m’ha oferit un espai per a valorar com les TIC poden potenciar el disseny, anàlisi, aplicació i avaluació de situacions mediates que promouen l’aprenentatge significatiu. En aquest sentit, veig que el seu ús es centra en les situacions mediades de aprenentatge i no tant en la reflexió pràctica sobre les aplicacions didàctiques dels mitjans o l’estudi dels mitjans en si mateixos. En els darrers anys, la concepció constructivista de l’ensenyament i l’aprenentatge s’ha constituït en una posició epistemològica dominant a l’hora d’interpretar els processos educatius. Des d’aquest enfocament, David Jonassen (Universitat de Missouri), ens ha proposat el modelatge, la resolució de problemes com a activitats que baix el meu punt de vista, m’han ajudat a construir el coneixement amb el suport efectiu de la tecnologia per a potenciar aprenentatges significatius. Tal i com diu el mateix Jonassen, comparteixo el fet de que si els educadors no es possen d’acord en el fet que s’hauria de modificar la naturalesa de l’aprenentatge en l’educació, probablement la tecnologia no hi té cap efecte, però si el te si s’utilitza com ho hem fet a les diferents activitats. Mitjançant les pràctiques, he pogut posar en joc l’anàlisi de situacions reals, donant-me compte per mi mateixa d’allò que he estat aprenent i a usar la meva comprensió per a resoldre els problemes de la vida quotidiana. Per tant, puc dir que la tecnologia, quan s’usa de manera productiva, pot promoure un aprenentatge significatiu molt enriquidor per tots.

Arrel de la meva activitat a Deixalles, he pogut veure que aquest ús de les TICs es força atractiu i te una màxima contribució al canvi conceptual i al desenvolupament de models mentals. No solament ha atret als participants cap a un canvi conceptual, sinó que fins i tot han pogut construir models visionant Patch Adams. Allò que per a nosaltres és significatiu depèn de les nostres necessitats i intencions i en aquest cas, aplicar tots aquests coneixements a l’àmbit laboral que va fer una demanda directa de resolució de problemes hem va facilitar molt la tasca.

L’actuació tàctica estratègica requereix temps real, estructures d’activitats complexes en les quals els actors recorren a activitats tàctiques per trobar una estratègia més complexa. La formació d’estratègies representa trobar aquesta estratègia mitjançant maniobres tàctiques que els facilitarà el seu dia a dia i arrel del que hem fet, ho han trobat. Sabent que un actor tàctic és expert i la solució recau en la seva habilitat per a improvisar i construir noves tàctiques per arribar a l’estratègia, un dels exercicis amb més èxit en aquest sentit ha estat el d’adaptació immediata, que ha entrenat als participants cap aquest camí, creant de forma divertida actuacions tàctiques poden ser bastant complexes.

La resolució de dificultats eficaç requereix coneixement de la tasca, coneixement procedimental i estratègic, a més a més de les classes de coneixement que les experiències que he pogut oferir, però sabent que la resolució de dificultats es basa en el coneixement experimental, vaig fer un disseny d’activitat on hi hagués moltes activitats que els permetés experimentar la resolució creativa de les situacions de dificultat laboral a les que s’enfrontaven, així dons, per tal d’ensenyar a resoldre dificultats se’ls han proporcionat el màxim nombre de problemes possible per a guanyar coneixement experimental que integrés el coneixement conceptual, procedimental i estratègic necessaris per a la resolució de dificultats.