PRACTICUM PSICOPEDAGOGIA-PLA DE TREBALL

1. Títol del projecte

“El rol del psicopedagog com a formador en les organitzacions”

La formació permanent dins les organitzacions es un àmbit on el psicopedagog des d’un lloc d’assessor, mediador i facilitador te una importància vital i que s’ha de potenciar, obrint camí en aquesta figura professional.


2. Descripció del tema del projecte

Formació permanent i en les organitzacions:

El paper del psicopedagog, no es pot limitar a l’acció psicoeducativa amb els nens i joves, sinó que ha d’anar més enllà, l’educació i la formació, son processos que formen part de la totes les etapes de la vida, i per tant, també de la vida adulta i sobretot dins l’àmbit laboral. En aquest sentit, el psicopedagog, es dedicarà a la formació dins diferents empreses i organitzacions, col•laborant amb l’area de formació de la Talenthum Consultores, els que es dediquen, entre altres coses, a la formació permanent en empreses diverses en funció de la demanda, des d’un model d’assessorament col•laboratiu (Isabel Solé).

Les funcions de suport que oferirà el psicopedagog en aquest àmbit, poden variar en funció dels programes, de la posició que s'ocupa dins l’organització o de la labor concreta que desenvolupen. Algunes de les denominacions serien: Agents de canvi, assessors de disciplines, coordinadors de programes, agents d'enllaç, consultors, assessors, orientadors, formadors, supervisors, assessors psicopedagògics, assessors de formació, formadors de formadors, (Milers, Saxl i Lieberman, 1988, Lieberman,1988).

En aquesta nova concepció, el criteri per jutjar l'èxit de la intervenció seria el grau en què pot aconseguir que els clients aprenguin i apliquin per si mateixos
processos de resolució de problemes (Col•le i Siegel, 1990).La confluència de les diferents tradicions d'intervenció, professionals i funcions, ha anat configurant un nou camp professional que a grans trets podríem denominar com “el suport extern a les organitzacions”, a partir del com es pretén oferir ajuda perquè puguin afrontar canvis o resoldre eficaçment els problemes que la pràctica, cada vegada més complexa, els planteja.

Talenthum, empresa en la que faré el practicum, neix per la iniciativa d'un grup de professionals pertanyents a la psicologia d'empresa i com a resposta a la necessitat creixent en les empreses de Balears de serveis professionals, que unissin les exigències de la normativa de prevenció de riscos en temes psicosocials amb les necessitats de la gestió del capital humà de l'empresa.

Com a especialistes en factor humà, saben que identificar, retenir i desenvolupar el talent en les organitzacions marquen la diferència i l'èxit. La seva experiència els demostra que la inversió en la gestió de les persones és rendible. Son una empresa que dóna serveis d'assessorament i suport als seus clients en avaluació psicosocial, desenvolupament de directius, disseny de plans de formació, selecció de personal i realització d'estudis per a la millora del clima i la comunicació interna. La seva oferta de servei, desenvolupada per oferir solucions integrals als clients en la relació existent entre les exigències de la normativa de prevenció en temes de psicosociologia aplicada i la gestió dels recursos humans de l'empresa, així com la formació continua.

Talenthum Consultores, disposa d’una àrea de formació, que avui dia ocupa el 60% de la seva activitat laboral com a consultoria. En aquesta àrea, es preparem i imparteixen cursos a mida per desenvolupar les competències necessàries en diferents parts de l’organigrama empresarial. Per realitzar aquesta tasca, es fa:

• Diagnòstic de necessitats de capacitació.
• Disseny i impartició de cursos “in company”.
• Formació i desenvolupament de directius.
• Coaching executiu.

Així dons, aquesta consultoria dissenya i imparteix diferents accions formatives, per atendre les necessitats internes de les organitzacions, ja sigui en empresa o administració pública, entre les quals es poden destacar:

Management i comunicació: Lideratge, Treball en equip, Comunicació interpersonal, assertiva, desenvolupament de la intel•ligència emocional, negociació i resolució de conflictes, autocontrol de l'estrès.

Psicosociología aplicada: Prevenció i gestió de riscos psicosocials (estrès, burnout, mobbing).Estils de lideratge eficaços per a la seguretat i salut.

la meva tasca consistirà bàsicament en col•laborar en el disseny i impartició de les activitats formatives que vagin sorgint segons la demanda des d’un rol de psicopedagoga com assessora amb un treball col•laboratiu i també l’impartició d’aquestes. En funció del diagnòstic, faré una primera proposta de disseny de l’activitat formativa des del meu rol de psicopedagoga, (que completarà i retocarà el meu tutor extern de practicum), ja que es impartint també aquests cursos, la millor forma de poder introduir en les empreses el rol de psicopedagog des d’aquest model d’intervenció. Es a dir, un cop dissenyada l’activitat, anirem a la empresa i cada un impartirà una part de l’activitat formativa treballant amb co-coordinació. Així dons, està pensat que en funció de la disponibilitat de les empreses i els horaris programats, també pugui assistir a algun procés de diagnòstic, el que serà descrit en els meus diaris de camp, memòries de practicum. Aquest procés, es realitza sempre amb vàries entrevistes de valoració en funció de la demanda feta, es a dir: Primer, Taenthum consultores, es reuneix amb el cap de servei que fa la demanda, després amb els comandaments intermedis i finalment amb els altres treballadors, a fi de poder conèixer la realitat de cada un dels diferents nivells de la estructura empresarial i poder fer un diagnòstic complet que abarqui la totalitat de la empresa i la contempli com un tot, però sobretot estaré treballant en disseny e impartició de cursos, aquesta fase es realitza un cop que el disseny ja està fet. En aquests moment, puc afirmar que la primera activitat formativa en la que col•laboraré en el seu disseny e impartició, es la programada en Resolució de Conflictes que una empresa ha sol•licitat, després, dependrà del altres cursos que vagin sorgint.


3. Supòsits teòrics del projecte.

Es pretén introduir dins les diferents formacions un model d’intervenció constructivista, on tal i com diu Solé el psicopedagog es centri no solament a l’estudi del contingut de les intervencions si no també a l’anàlisi de la construcció del context relacional de la intervenció. Conceptes com el de Zona de Desenvolupament Proper s’apliquen a l’estudi de la relació entre els psicopedagogs i el diferents rols a les organitzacions i empreses. Des d’un model d’assessorament col•laboratiu (Isabel Solé). Tal i com diu aquesta autora:

“...los psicopedagogos tienen ante sí un complejo compromiso, ya que se espera de ellos que aporten -¿a quién o a quiénes?- el conocimiento necesario -¿cúal? ¿cómo se transmite?- para que las personas puedan superar las dificultades -¿de qué tipo?- que encuentran al afrontar un proceso de aprendizaje, superarlas y conseguir que aprendan más y mejor -¿cómo se interpretan estos adverbios?”(p.28)

D’ aquesta manera veiem que en els programes formatius i els plans de formació de diferents empreses, es necessari consolidar aquesta concepció de l'assessorament com una relació de suport: “L'assessorament és una interacció en dos sentits – un procés de buscar, donar i rebre ajuda -. L'assessorament es dirigeix a ajudar una persona, un grup, una organització o un sistema més gran per mobilitzar els recursos interns i externs a fi de resoldre les confrontacions amb problemes i ocupar-se d'esforços de canvi” (Lippit i Lippit, 1986, p.1).
I qui millor que el psicopedagog per introduir aquest model dins les organitzacions.

“Se sol aplicar la denominació d'assessorament a labors en les quals
participen professionals d'igual estatus amb el propòsit de resoldre problemes
oposats en la pràctica professional. Un dels participants, justament el que
té el problema, demanda ajuda per resoldre-ho i l'altre està
en situació de correspondre a aquesta petició, oferint recursos variats per
contribuir a trobar la solució. Se sol definir com un servei indirecte,
perquè no recau en els clients de la institució, sinó que incideix indirectament sobre aquests en servir al professional que tracta amb la clientela” (Rodríguez Romero, 1996a,p. 16).

Per tant, si entenem que l'assessorament és generalment un procés basat en una relació d'igualtat caracteritzada per una confiança mútua i una comunicació oberta, que aporta alternatives per a la identificació de problemes, activa recursos personals per identificar i seleccionar estratègies que puguin tenir alguna probabilitat en la resolució dels problemes identificats, compartint responsabilitats en el desenvolupament i avaluació del programa o estratègia que ha estat posada en funcionament (Brown, Wyne, Blackburn i Powell, 1979. Citats en West i Idol, 1987, p. 389). Penso que es necessari que les organitzacions i els seus equips de treballs es puguin beneficiar d’aquesta nova forma d’entendre el seu marc laboral i de treballar, fomentant el treball en equip des d’un relació d’ajuda i de conjunt. L'assessorament, ha de ser un procés de facilitació de relacions crítiques i reflexives entre els professionals sobre el coneixement i la pràctica de la seva feina, i podem caracteritzar-la amb les següents notes distintives:

a) És un procés d'ajuda i suport que involucra en un procés
de comunicació a les persones implicades
b) És un procés orientat cap al canvi i la millora.
c) És un procés que requereix un compromís compartit de responsabilitat
per part dels assessorats i perícia o habilitat de l'assessor.
d) És un procés que precisa d'una relació de cordialitat i obertura, en la qual no existeixi una relació administrativa de superior /subordinat entre l'assessor i els professors, sinó una actitud predominant de generar un coneixement compartit entorn de la innovació que es vulgui dur a terme o pràctica que es vulgui revisar.
Per introduir aquestes particularitats dins el mon de les organitzacions hem de tenir en compte les característiques d'un servei d'assessorament:

1. És un servei independent, proporcionat per un agent de canvi que
estableix amb el seu client una relació estreta de col•laboració d'igual a
igual.
2. Es tracta d'un servei d'orientació, així que la responsabilitat de la
competència i de la integritat de l'assessorament correspon a l'assessor,
mentre que la responsabilitat de continuar el canvi correspon al
client.
3. És un servei que aporta una àmplia gamma de coneixements i destreses
professionals, acumulats per l'àmplia experiència en una varietat d'entorns,
i que es troba informat per una constant actualització mitjançant la investigació i observació dels mètodes i tècniques actuals.
4. És un servei on la realització del qual i les solucions eficaces depenen tant del
compromís del client amb la relació assessor-client i amb l'objectiu
acordat de canvi com de les destreses sistemàtiques de resolució de
problemes que tingui l'assessor.” (Aubrey, 1993, p. 53)

Així dons, també hem de tenir en compte el que diu Fernando Hernández (1992) reformulant una proposta de Havelock, que proposa algunes característiques de la relació d'assessoria:

a) “És l’organització qui planteja la demanda i la necessitat d'una
assessoria”.
b) La relació entre l'assessor i el professional és temporal i específica per a
un problema concret.
c) Els assessors poden provenir de diferents disciplines professionals, els assessors han d'exercir diferents rols professionals independentment de la seva procedència professional.
d) L'assessor no prescriu solucions sinó que ajuda al fet que els professionals les trobin.
i) No existeix una relació administrativa de superior i subordinat entre l'assessor
i els professionals.
f) El punt de partida d'una assessoria és el compromís que adquireixen els
professionals amb el possible assessor de posar en comú les seves expectatives.
g) S'afavoreix com a actitud predominant el generar un coneixement
compartit entorn de la innovació que es porta a terme o la pràctica que es
vol revisar.
h) El tema mediador present en qualsevol intervenció assessora és afavorir
la reflexió sobre la pràctica.
i) L'assessor ha d'oferir informacions que afavoreixin, mitjançant el
contrast, la reflexió sobre la pràctica i la fonamentació, la innovació
que es pretén dur a terme.
j) L'assessoria té sentit perquè ajuda a dur a terme innovacions
professionals dins l’organització, està associada a una idea de canvi.

Concretament fem referència a un article de Lorna Idol (1990). En ell l'autora planteja que per desenvolupar la tasca d'assessorament es necessiten dos grans tipus d'habilitats professionals que haurien de complementar-se:
- Els aspectes “científics” que fan referència als continguts sobre els quals s'assessora.
- Els aspectes “artístics” que es relacionen més amb el procés d'assessorament, és a dir amb les habilitats per relacionar-se, per generar dinàmiques. Tot aquesta tasca, justifica el present informe i la meva elecció de practicum.