Seguim amb la aplicació del PEI i la modificabilitat cognitiva. I reviso que fan cada un dels nens, si han dut l'agenda, etc. Avui la nena de la dislèxia ha d'estudiar per un exàmen de naturals, però com està una mica confrontativa, la meva tutora decideix que estudii mitjançant treball en grups cooperatius, així dons, la junta amb una altre nena perquè l'ajudi a estudiar i sembla que estan estudiant força i les dues estan encantades.
Jo estic més pendent d'una altre nena dislèxica i que també te disgrafia, llavors se li suggereix que com no te deures, faci una redacció sobre la vida. No es capaç de fer més de dues línees, després d'insistir-li, arribo a la conclussió de que tot es peresa de no haver de pensar. Quan li faig preguntes per enriquir la redacció ella les sap contestar però quan li dic que les escrigui es queixa. Quan estic amb altres nens, ella hem crida constantment i jo hi vaig. En aquell moment, la meva tutora hem diu que no l'ajudi tant, que ella en sap i que m'està prenguent el pel per tal de cridar la meva atenció. Ho veig clar!!! però no m'havia adonat!! Hem costa detectar-ho per voler ajudar a la fi no veig que ella pot sola i que simplement li es més còmodo i més fàcil que sigui jo la que li digui. Quina actitud creieu que s'ha d'adoptar davant els nens?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario