DISLÈXIA I TICS. 10-11-2011. De 17h a 20h

Tenim un nen amb dislèxia que està estudiant el cos humà. Ha trobat un programa a internet molt visual que està força be. El problema es que tarda molt amb el programa. Encara que transversalment, aprén l'ús de les TICS, necessita aprendre més aviat.

Li demanem que ara faci un esquema ell del que ha aprés i només es sap els noms dels dibuixos i alguns, alhora de fer un mapa conceptual o un esquema no sap donar les explicacions i ha perdut molt temps amb el programa. Així llavors, una de les dificultats que presenta l'ús de les TICS segons la meva tutora es que després ells tenen molta dificultat en extreure les idees principals i en fer esquemes o mapes conceptuals sols, a més de que tarden molt en estudiar. La persona amb dislèxia té dificultats per llegir textos, i una avantatge de les TICS, es que escoltant aquests textos el dislèxic pot assumir el contingut perfectament. Així, la idea bàsica dels programes, és usar una veu sintètica. Per tant s'obre un altre canal sensorial de recepció del missatge. A més, la comunicació multisensorial ajuda a la persona a disminuir l'obstacle del seu problema. Això vol dir que cada vegada que la persona utilitza el programa (llegint i escoltant al mateix temps) millora les seves habilitats de comunicació, per tant, estaria be que el nen cerqués un programa paregut que empri la dita veu sintètica.

Una de les coses que estic aprenent, es que amb els nens dislèxics, l'educació multisensorial funciona. Cal aprofitar totes les tècniques d'ensenyament i adonar-se que l'aprenentatge és, en aquests casos, més individualitzat. Cada nen ha de trobar les estratègies que li serveixin millor. És a dir, que si se li dóna bé la música li podem ensenyar cantant; si prefereix l'educació física, es pot fer amb qualsevol situació que impliqui moviment.


Es recomana treballar de manera molt visual, podria ser que formin dibuixos amb les lletres, per exemple, que en 'zoo' vegin dos ulls. Pels quals són bons amb l'oïda es poden distorsionar els sons en parlar perquè aquests resultin més cridaners. I pels quals prefereixen el tacte, recomana escriure les paraules en l'aire mentre es pronuncien. No s'oblida de la tecnologia: Aquests nens no han de copiar de la pissarra perquè ho van a fer malament; és millor donar-los fotocòpies. I els processadors de text d'ordinador que corregeixen l'escriptura són de molta ajuda.

S'ha anat comprovant que desenvolupar teràpia amb ajuda de les TIC´s, ajuda a un millorament una miqueta mes ràpid que amb la teràpia de quadern i llapis, sense voler dir que aquest tipus de teràpia no és funcional, però com veiem també te els seus inconvenients.