Avui arribo una mica tard. La meva tutora amb planteja com reconvertiria l'intervenció que es fa amb la nena X.
Segons la meva tutora, amb ella res no funciona, te una gran necessitat `d'atenció constant i quan més cas li fan, més mal resultats s'obtenen. A més, es una jove que dificulta el treball dels joves, ja que a part d'estar distreta, parla, s'aixeca constantment, fa renou i fa el que sigui per cridar l'atenció, amb el que ens passem tota l'estona cridant.li l'atenció.
Baix el meu punt de vista, l'intervenció (al contrari del que pensa la meva tutora) s'ha d'augmentar, en el sentit de que jo li afegeria l'intervenció individual, a part de la grupal. El que esta clar és que aquesta nena te una carència molt forta a nivell d'atenció, com a psicòloga i per la meva experiència això seguirà sent així i l'impedirà fer res fins que aquesta carència no sigui mínimament suplida. Llavors jo negociaria amb ella un espai individual per cercar juntes noves estratègies d'estudi, amb la condició de que els ha d'aplicar a casa el mateix dis i demostrar-ho al dia segúent al grup i en cas de no cumplir, se li suprimeix l'espai individual perquè no te sentit de ser. Crec que això l'ajudaria a motivar-se per l'estudi, a suplir minímament la carència eliminant la distorsió al grup i fomentant la responsabilitat en el seu procés d'aprenentatge, però tal vegada no funcioni... tal i com pensa la meva tutora. Es una qüestió d'estratègies i de formes de fer...
viernes, 16 de diciembre de 2011
CAPEANDO EL TEMPORAL. 1-12-2011. de 17h a 20h
Avui he tornat a dirigir la relaxació, amb un poc de millor resultat. Després de veure l'estat de nerviosisme amb el que estan, crec que algú que no te pràctica te força dificil relaxar-se, baix el meu punt de vista, abans de la relaxació falta un poc de descàrrega i després segurament, els serà més sencill relaxar-se, però en aquest espai es complicat. Un altre punt, es que pel sentit del ridicul que tenen tal vegada no es pogués fer. En fi, sembla que si s'han relaxat una mica i es possen ha estudiar. I es que la relaxació, es una bona estratègia per aquells estudiants amb dèficit d'atenció, ja que fomenta que estiguin atents. La majoria encara tenen exàmens, així que després de rellenar els dossiers, vaig passant a veure que saben cada un, procurant fer preguntes "intel·ligents" (com diu la meva tutora). Després, com hi ha una nena que ja ha fet tots els exàmens juguem a "Quatro" un joc d'estratègia perque així l'entrenem a pensar. La nena em guanya, alguns cops amb "trampes" com no haver-me dit alguns moviments que es podien fer.
ELABORACIÓ D'ESQUEMES. 29-11-2011. De 17h a 20h
Començam amb una sessió de relaxació que he conduit jo. Amb força dificultat he de dir, perque els joves no volien fer el que els deia. Al final ho han fet, a força d'insistir, però després les devolucions han estat que no els havia servit. Normal! després de tanta resistència a fer-ho, imagino que el fet de fer-los obeïr els ha enfadat més que relaxar. Per altre banda, no em deixa de sorprendre la dificultat que tinc perque obeeixin! Amb els nens petits no m'ha passat!!! sempre hi ha algun que es resisteix però quan veu que els altres no ho fan, per tal de formar part ho fa.Però amb els adolescents es diferent, supòs que pel fet de que estan tot el temps qüestionant l'autoritat fins que veuen que no poden. A mi, he de reconèixer que encara que la meva tutora em dona àmplia llibertat per fer i desfer, em costa molt fer-ho. Donar ordres de forma taxativa, possar-me borde, impossar-me si o si... son coses que després de molts anys a serveis socials, on les he fetes, crec (tal vegada equivocadament) que les coses es poden fer d'una altre manera, al manco amb els nens més petits! he comprovat que si! Ara... em plantejo si amb els adolescents es l'única o la millor manera... Ja que veig que amb el meu model no em fan cas i s'aprofiten! Com diu la meva tutora, tal vegada som "massa bona", o tal vegada es que pel model cognitiu-conductual estan acostumats a que els tractin a base de premis o càstigs i només funcionen amb amenaces. Cosa que em sembla trist. Si em estudiat que des del model col·laboratiu, el psicopedagog ha de ser un facilitador, un mediador que en el seu rol d'assessor ajuda a l'alumne a trobar i construir els seus propis coneixements, em plantejo... es des de l'amenaça, el càstig i el reforç positiu que em d'aconseguir que ho facin? O tal vegada hi ha una altre forma de fer-ho? Com aconseguir que els estudiants lents, amb peressa i sense gaire interés es motivin pel que fan, a part d'emprar la satisfacció positiva dels bons resultats? Que es facin responsables del seu aprenentatge i agafin gust per aprendre!! Tal vegada es una tasca força complicada, sobretot amb els adolescents.
Pel que fa a ajudar als nens amb l'elaboració d'esquemes, correig alguns, suggerint el que m'ha dit la tutora: obrir claus, les paraules que es repeteixen només possar-les un cop, quan menys informació, més bo de sintetitzar, etc. Després he comprovat que els que estaven estudiant ho feien, fent preguntes de reflexió sobre el que estudiaven.
Pel que fa a ajudar als nens amb l'elaboració d'esquemes, correig alguns, suggerint el que m'ha dit la tutora: obrir claus, les paraules que es repeteixen només possar-les un cop, quan menys informació, més bo de sintetitzar, etc. Després he comprovat que els que estaven estudiant ho feien, fent preguntes de reflexió sobre el que estudiaven.
22-11-2011. MAPES CONCEPTUALS AMB IMATGES
A la vista de les avaluacions molts de nens han d'estudiar i per tant, fomentem la creació i ús dels mapes conceptuals. Aquesta es un tasca que ens permet comprovar si saben sintetitzar, extreure i distingir el que es important i que sobretot en els casos dels nens dislèxics facilita molt l'estudi, ja que els ajuda a ordenar idees i ha tenir més fàcil recuperar l'informació un cop memoritzada. Hi ha en concret una nena, que te força dificultat però que li encanta dibuixar, així dons li suggerim que empri els dibuixos als mapes conceptuals, per inspirar-la li mostrem una "baraja ortogràfica" que son cartes amb els dibuixos de les lletres de l'abecedari. Ella ho prova, però perd massa temps entretinguda amb els dibuixets i no realitza la tasca principal que es memoritzar el que estudia, per tant la meva tutora la possa a la pisarra a fer el mapa conceptual i li diu que en tan de temps ha d'haver acabat. Llavors la nena s'espabil·la i ho fa. Però a dia d'avui ja no ho recorda i va suspendre l'exàmen. Si ens centrem en el procés d'aprenentatge i no tant en el resultat, es cert que ha aprés a fer mapes conceptuals però ha tret una nota pitjor que amb l'anterior examen.
També fem 10 min de relaxació, ja que tots estan molt nerviosos...
També fem 10 min de relaxació, ja que tots estan molt nerviosos...
MATES I POTÈNCIES. 15-11-2011. De 17h a 20h
He de dir, que cada dia que passa fent pràctiques, em replantejo i reconstrueixo els meus coneixements i record la meva època d'estudiant. Quan arribo, la rutina es comprovar amb cada nen l'agenda escolar, veure quines assignatures han fet, quins deures tenen, si tenen exàmen, si empren l'agenda correctament destacant els exàmens en colors, etc. Després rellenen un dossier on possen quines assignatures faran i quan temps dedicaran a cada una. Reconec que molts cops se m'oblida però la meva tutora, amb molta paciència i carinyo m'ho recorda. Avui he ajuda`t a una nena a estudiar matemàtiques, en concret "potències", no sabia fer els exercicis, però de seguida he notat que el que passava era que no es sabia la teoria. Li he preguntat que m'expliqués que sabia i no sabia res... així dons, li he suggerit que fes un resum de la teoria, de les propietats fent una lectura reflexiva, preguntat-se que entenia i que no. Com te una alta tendència a l'autoengany en aquest sentit, després li he propossat que fes un exemple de cada propietat de les potències comprovant que els havia enteses gairebé totes menys una. Per tal de fomentar la seva autonomia en aquest sentit, li he dit que agafi un dels llibres que hi ha com a recurs educatiu "chuletas de mates" i vegi si amb aquella explicació ho te més senzill d'entendre. Sembla que ho ha entés i s'ha possa't a fer els exercicis. Els altres estudiaven i he passat revisant la tasca que feien i fent preguntes per veure si entenien el que feien. Sembla que si, però a vegades no som capaç de detectar-ho i la meva tutora si. Es tot un gran aprenentatge.
viernes, 9 de diciembre de 2011
ANÀLISIS DAFO
En el meu pla de treball, que encara estic duent a terme fins a final d’aquest mes, i sobre el que faré l’anàlisi DAFO, contempla com objectius d’aquesta darrera fase:
• Col•laborar en el funcionament de les demandes que vagin sorgint.
• Ser capaç de dissenyar un assessorament i portar-lo a terme.
• Adquirir les estratègies i temàtiques utilitzades en aquest àrea
FORTALESES
-Treball en multidisciplinar i en xarxa: La meva tutora acorda estratègies conjuntes amb pares i els professors dels IES de cara a l’intervenció a fer amb cada jove.
-Seguiment i evolució dels mateixos joves: El fet d’acudir aquestes dues tardes a la setmana m’ha possibilitat veure la millora i el procés de cada nen que ve al grup.
-Ús de recursos creatius: A l’hora d’aprendre, al centre està ple de recursos didàctics perquè els joves aprenguin de forma més amena, la meva tutora sempre en du de nous i està pendent de com incorporar-los amb cada alumne.
-Amplia experiència i disponibilitat de la meva tutora: Ella fa molts d’anys que treballa en aquest camp i això es nota. Està molt pendent del meu aprenentatge i de resoldre els meus dubtes, també em proposa activitats perquè aprengui i em comenta el que he de millorar.
-Confiança amb les meves capacitats i amb les dels nens: La meva tutora i jo tenim plena confiança tant amb les meves capacitats com en les dels joves, sabem i els potenciem que ells poden fer-ho i que tenen eines i recursos suficients.
DEBILITATS
-No haver treballat abans amb adolescents: La adolescència es un període vital amb unes característiques molt concretes que s’han de conèixer i que requereixen de certa pràctica que no tinc.
-Poca flexibilitat horària: En aquests moments la meva única disponibilitat es de dues tardes a la setmana, el que fa que hem perdi reunions amb IES i no pugui assistir a certes intervencions que es fan els matins.
-Falta d’estructuració clara de la feina: La meva tutora es una dona amb molts d’anys d’experiència, el que fa que realitzi molts dels PI de forma mental sense plasmar-ho al paper, això fa que jo tingui dificultats amb saber exactament que fer amb cada jove.
-No assistència a entrevistes amb els pares i/o amb els joves: Encara que estic present quan es fan, soc fora del despatx fent altres tasques per un tema de preservar l’intimitat dels joves/pares.
-Sobrecàrrega de feina de la tutora: En aquests moments, ella sola du el centre, el que requereix que faci, a part de les funcions de psicopedagoga, totes les funcions administratives, això requereix un nivell de feina excessiu que fa que ella vagi molt enfeinada.
OPORTUNITATS
-Col•laboració amb entitats: Es treballa molt cops conjuntament amb entitats especialitzades(ex. En casos de dislèxia) el que facilita molt l’intervenció.
-Implicació Familiar: Les famílies son força col•laboradores i estan disposades a fer el que li diu la meva tutora.
-Llei educativa: El marc de la llei actual ofereix la possibilitat de treballar amb les competències bàsiques, el que justificaria l’accés al coneixement segons cada jove.
-Accés a IES públics: Cada vegada hi han més joves que venen d’aquests i no d’escoles privades elitistes, el que fa que es puguin dur a terme intervencions diferents i que de l’intercanvi sorgeixi un enriquiment constant.
-Pocs recursos psicopedagògics fora de l’horari escolar: un dels motius de que el centre tingui tanta gent, es que a nivell comunitari no hi han recursos que cobreixin aquesta demanda fent que l’intervenció realitzada al context escolar sigui insuficient.
AMENACES
-Accés: Al ser un centre privat, la tipologia de joves que accedeixen son de classe mitja-alta ja que els altres no ho poden pagar.
-Falta de conscienciació d’alguns docents: Hi ha alguns professors que no entenen les dificultats que presenten alguns alumnes i al•leguen que el jove es mentider o peresós per molt que els expliquis dificultant l’intervenció.
-Falta de respecte del ritme de cada jove per aprendre: Encara que hi hagi adaptacions curriculars, tant els pares, com els professors, com la societat demanda a n’aquests joves que aprenguin a un ritme determinat que molts cops no poden seguir.
-Falta d’hàbits i de límits:Son joves que solen tenir una tendència a la sobreprotecció, per tant, els costa molt adquirir rutines d’estudi.
-Cicle vital: Com son adolescents i estan en un moment de confrontació constant amb l’autoritat, a vegades es fa complicat que facin el que dius.
• Col•laborar en el funcionament de les demandes que vagin sorgint.
• Ser capaç de dissenyar un assessorament i portar-lo a terme.
• Adquirir les estratègies i temàtiques utilitzades en aquest àrea
FORTALESES
-Treball en multidisciplinar i en xarxa: La meva tutora acorda estratègies conjuntes amb pares i els professors dels IES de cara a l’intervenció a fer amb cada jove.
-Seguiment i evolució dels mateixos joves: El fet d’acudir aquestes dues tardes a la setmana m’ha possibilitat veure la millora i el procés de cada nen que ve al grup.
-Ús de recursos creatius: A l’hora d’aprendre, al centre està ple de recursos didàctics perquè els joves aprenguin de forma més amena, la meva tutora sempre en du de nous i està pendent de com incorporar-los amb cada alumne.
-Amplia experiència i disponibilitat de la meva tutora: Ella fa molts d’anys que treballa en aquest camp i això es nota. Està molt pendent del meu aprenentatge i de resoldre els meus dubtes, també em proposa activitats perquè aprengui i em comenta el que he de millorar.
-Confiança amb les meves capacitats i amb les dels nens: La meva tutora i jo tenim plena confiança tant amb les meves capacitats com en les dels joves, sabem i els potenciem que ells poden fer-ho i que tenen eines i recursos suficients.
DEBILITATS
-No haver treballat abans amb adolescents: La adolescència es un període vital amb unes característiques molt concretes que s’han de conèixer i que requereixen de certa pràctica que no tinc.
-Poca flexibilitat horària: En aquests moments la meva única disponibilitat es de dues tardes a la setmana, el que fa que hem perdi reunions amb IES i no pugui assistir a certes intervencions que es fan els matins.
-Falta d’estructuració clara de la feina: La meva tutora es una dona amb molts d’anys d’experiència, el que fa que realitzi molts dels PI de forma mental sense plasmar-ho al paper, això fa que jo tingui dificultats amb saber exactament que fer amb cada jove.
-No assistència a entrevistes amb els pares i/o amb els joves: Encara que estic present quan es fan, soc fora del despatx fent altres tasques per un tema de preservar l’intimitat dels joves/pares.
-Sobrecàrrega de feina de la tutora: En aquests moments, ella sola du el centre, el que requereix que faci, a part de les funcions de psicopedagoga, totes les funcions administratives, això requereix un nivell de feina excessiu que fa que ella vagi molt enfeinada.
OPORTUNITATS
-Col•laboració amb entitats: Es treballa molt cops conjuntament amb entitats especialitzades(ex. En casos de dislèxia) el que facilita molt l’intervenció.
-Implicació Familiar: Les famílies son força col•laboradores i estan disposades a fer el que li diu la meva tutora.
-Llei educativa: El marc de la llei actual ofereix la possibilitat de treballar amb les competències bàsiques, el que justificaria l’accés al coneixement segons cada jove.
-Accés a IES públics: Cada vegada hi han més joves que venen d’aquests i no d’escoles privades elitistes, el que fa que es puguin dur a terme intervencions diferents i que de l’intercanvi sorgeixi un enriquiment constant.
-Pocs recursos psicopedagògics fora de l’horari escolar: un dels motius de que el centre tingui tanta gent, es que a nivell comunitari no hi han recursos que cobreixin aquesta demanda fent que l’intervenció realitzada al context escolar sigui insuficient.
AMENACES
-Accés: Al ser un centre privat, la tipologia de joves que accedeixen son de classe mitja-alta ja que els altres no ho poden pagar.
-Falta de conscienciació d’alguns docents: Hi ha alguns professors que no entenen les dificultats que presenten alguns alumnes i al•leguen que el jove es mentider o peresós per molt que els expliquis dificultant l’intervenció.
-Falta de respecte del ritme de cada jove per aprendre: Encara que hi hagi adaptacions curriculars, tant els pares, com els professors, com la societat demanda a n’aquests joves que aprenguin a un ritme determinat que molts cops no poden seguir.
-Falta d’hàbits i de límits:Son joves que solen tenir una tendència a la sobreprotecció, per tant, els costa molt adquirir rutines d’estudi.
-Cicle vital: Com son adolescents i estan en un moment de confrontació constant amb l’autoritat, a vegades es fa complicat que facin el que dius.
lunes, 28 de noviembre de 2011
DISLÈXIA I TICS. 10-11-2011. De 17h a 20h
Tenim un nen amb dislèxia que està estudiant el cos humà. Ha trobat un programa a internet molt visual que està força be. El problema es que tarda molt amb el programa. Encara que transversalment, aprén l'ús de les TICS, necessita aprendre més aviat.
Li demanem que ara faci un esquema ell del que ha aprés i només es sap els noms dels dibuixos i alguns, alhora de fer un mapa conceptual o un esquema no sap donar les explicacions i ha perdut molt temps amb el programa. Així llavors, una de les dificultats que presenta l'ús de les TICS segons la meva tutora es que després ells tenen molta dificultat en extreure les idees principals i en fer esquemes o mapes conceptuals sols, a més de que tarden molt en estudiar. La persona amb dislèxia té dificultats per llegir textos, i una avantatge de les TICS, es que escoltant aquests textos el dislèxic pot assumir el contingut perfectament. Així, la idea bàsica dels programes, és usar una veu sintètica. Per tant s'obre un altre canal sensorial de recepció del missatge. A més, la comunicació multisensorial ajuda a la persona a disminuir l'obstacle del seu problema. Això vol dir que cada vegada que la persona utilitza el programa (llegint i escoltant al mateix temps) millora les seves habilitats de comunicació, per tant, estaria be que el nen cerqués un programa paregut que empri la dita veu sintètica.
Una de les coses que estic aprenent, es que amb els nens dislèxics, l'educació multisensorial funciona. Cal aprofitar totes les tècniques d'ensenyament i adonar-se que l'aprenentatge és, en aquests casos, més individualitzat. Cada nen ha de trobar les estratègies que li serveixin millor. És a dir, que si se li dóna bé la música li podem ensenyar cantant; si prefereix l'educació física, es pot fer amb qualsevol situació que impliqui moviment.
Es recomana treballar de manera molt visual, podria ser que formin dibuixos amb les lletres, per exemple, que en 'zoo' vegin dos ulls. Pels quals són bons amb l'oïda es poden distorsionar els sons en parlar perquè aquests resultin més cridaners. I pels quals prefereixen el tacte, recomana escriure les paraules en l'aire mentre es pronuncien. No s'oblida de la tecnologia: Aquests nens no han de copiar de la pissarra perquè ho van a fer malament; és millor donar-los fotocòpies. I els processadors de text d'ordinador que corregeixen l'escriptura són de molta ajuda.
S'ha anat comprovant que desenvolupar teràpia amb ajuda de les TIC´s, ajuda a un millorament una miqueta mes ràpid que amb la teràpia de quadern i llapis, sense voler dir que aquest tipus de teràpia no és funcional, però com veiem també te els seus inconvenients.
Li demanem que ara faci un esquema ell del que ha aprés i només es sap els noms dels dibuixos i alguns, alhora de fer un mapa conceptual o un esquema no sap donar les explicacions i ha perdut molt temps amb el programa. Així llavors, una de les dificultats que presenta l'ús de les TICS segons la meva tutora es que després ells tenen molta dificultat en extreure les idees principals i en fer esquemes o mapes conceptuals sols, a més de que tarden molt en estudiar. La persona amb dislèxia té dificultats per llegir textos, i una avantatge de les TICS, es que escoltant aquests textos el dislèxic pot assumir el contingut perfectament. Així, la idea bàsica dels programes, és usar una veu sintètica. Per tant s'obre un altre canal sensorial de recepció del missatge. A més, la comunicació multisensorial ajuda a la persona a disminuir l'obstacle del seu problema. Això vol dir que cada vegada que la persona utilitza el programa (llegint i escoltant al mateix temps) millora les seves habilitats de comunicació, per tant, estaria be que el nen cerqués un programa paregut que empri la dita veu sintètica.
Una de les coses que estic aprenent, es que amb els nens dislèxics, l'educació multisensorial funciona. Cal aprofitar totes les tècniques d'ensenyament i adonar-se que l'aprenentatge és, en aquests casos, més individualitzat. Cada nen ha de trobar les estratègies que li serveixin millor. És a dir, que si se li dóna bé la música li podem ensenyar cantant; si prefereix l'educació física, es pot fer amb qualsevol situació que impliqui moviment.
Es recomana treballar de manera molt visual, podria ser que formin dibuixos amb les lletres, per exemple, que en 'zoo' vegin dos ulls. Pels quals són bons amb l'oïda es poden distorsionar els sons en parlar perquè aquests resultin més cridaners. I pels quals prefereixen el tacte, recomana escriure les paraules en l'aire mentre es pronuncien. No s'oblida de la tecnologia: Aquests nens no han de copiar de la pissarra perquè ho van a fer malament; és millor donar-los fotocòpies. I els processadors de text d'ordinador que corregeixen l'escriptura són de molta ajuda.
S'ha anat comprovant que desenvolupar teràpia amb ajuda de les TIC´s, ajuda a un millorament una miqueta mes ràpid que amb la teràpia de quadern i llapis, sense voler dir que aquest tipus de teràpia no és funcional, però com veiem també te els seus inconvenients.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
